Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El cos humà requereix la tasca associativa de moltíssimes substàncies per funcionar de la manera adequada.
El sistema endocrí (òrgans que segreguen hormones) és una peça essencial per explicar la comunicació endreçada dins de l’organisme, ja que les hormones que són alliberades a la sang arriben als seus òrgans diana i permeten una comunicació perfecta entre parts diferents del cos. Però quines són les diferències entre hormones i neurotransmissors? Les hormones pertanyen al sistema endocrí i els neurotransmissors s’engloben al nerviós. Tot i que tots dos grups de compostos tenen com a funcionalitat principal la comunicació dins de l’organisme, hi podem trobar algunes diferències.
Així, l’adrenalina és una hormona alliberada en el torrent sanguini per preparar el cos per a les emocions fortes i estressants. D’altra banda, la serotonina és un neurotransmissor que regula l’humor, la son, la gana, el ritme cardíac, la temperatura corporal, la sensibilitat i les funcions intel·lectuals. Quan la serotonina es troba en baixa concentració, pot causar mal humor, dificultat per dormir, ansietat o fins i tot la depressió. Diríem que és l’encarregada de l’equilibri emocional de les persones.
Moltes de les circumstàncies que vivim en el nostre dia a dia estan molt subjectes a alts índexs d’adrenalina. De fet, hem muntat un estil de vida en què sempre busquem coses de manera immediata, reconfortants i que ens aportin gran satisfacció i benestar. Això no deixa de tenir una certa contradicció perquè el fet que constantment necessitem aquest llindar d’estimulació ens converteix en addictes en aquesta substància i qualsevol cosa que no la generi ens porta a la frustració i el desencant. Això passa molt en l’edat adolescent, en la qual sempre s’espera que tot allò que es fa tingui recompenses immediates i molt efervescents. Viure sempre en mode adrenalina comporta que el nostre organisme està en una excitació permanent, eufòrica, la qual cosa ens pot abocar a tenir ansietat i malestar emocional continuat. Ser actius i energètics és una cosa i dependre d’alts nivells d’adrenalina n’és una altra que no acostuma a portar bons resultats. Cal saber equilibrar les glopades d’adrenalina amb el vessament de serotonina que ens porti a poder equilibrar la química de l’organisme i també la nostra posició emocional. La serotonina és una substància que a la sang es comporta com una hormona i que al cervell actua com a neurotransmissor i se la coneix com l’hormona de la felicitat, no tant per la seva intervenció en l’estat d’ànim, la qual cosa encara està en estudi neurocientífic, i sí per la seva intervenció en diferents processos i funcions fisiològiques del cos humà, garantint una estabilitat que ens apropa a la plenitud física i mental. Sabem que la segregació de la serotonina està molt relacionada amb una qualitat de vida vinculada a una bona alimentació, fer exercici, prendre el sol, escoltar música, ser positiu i fins i tot practicar la meditació, tot per allunyar-nos de l’estrès que multiplica per molt els nivells d’adrenalina. Aquesta combinació entre ambdues substàncies, que vol dir entre dues formes de vida oposades (excitació i calma), ens garanteix una riquesa vital en què des de la plataforma de la tranquil·litat ens acostem en moment puntuals als pics d’adrenalina dels moments de càrrega i d’intensitat. No es pot viure sempre amb el pedal a fons, cal aixecar el peu de l’accelerador per poder deixar recuperar les peces del vehicle.
En els últims estudis també s’ha pogut observar que els efectes que generen els augments d’adrenalina són més curts que no pas les sensacions que provoquen les descàrregues de serotonina. Això vol dir que per poder mantenir-nos sempre “poderosos” hem d’estar sempre forçant la màquina per poder perllongar aquestes emocions excelses, en canvi, per assolir nivells de bonança emocional no necessitem una actitud excessivament entregada, senzillament deixar que les coses passin per poder-les gaudir des de la serenitat i la placidesa, deixant que la serotonina banyi tot el nostre món quotidià.
