Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“No confonguis educació amb intel·ligència, pots tenir un doctorat i continuar sent un idiota”, Richard Feynman (Far Rockaway, 1918 – 1988 UCLA, 15), físic estatunidenc.
El seu treball en electrodinàmica quàntica li va valer el Premi Nobel de Física l’any 1965. Totalment d’acord! Tots coneixem gent molt intel·ligent i alhora amb poca educació. El fet de tenir uns estudis universitaris acredita, o, millor dit, hauria d’acreditar és uns coneixements ben construïts sobre la matèria estudiada, tot i que hi ha carreres que em costa entendre sense una forta base humanística i d’educació, haurien de ser totes així? Sí, ara bé, aquelles que tenen a veure amb ensenyament, sanitat, és a dir, tracte directe i de formació/informació/educació a persones tant a nens, joves o grans, és bàsic i essencial no tan sols tenir-la, sinó, el que és més important, demostrar-la, perquè no es tracta tan sols d’ensenyar educació unes hores a la setmana, sinó de predicar amb l’exemple, perquè l’educació i el respecte són la base per prevenir moltes de les coses que estan passant al món, des de les guerres fins a la relació entre veïns o companys.
El 10 d’octubre tota la premsa es feia ressò d’unes declaracions de l’exministre Miguel Ángel Moratinos, l’ara alt representant per a l’Aliança de les Civilitzacions de l’ONU, deia: “Estem al caire d’una tercera guerra mundial. Llenço aquest missatge per primer cop en els meus quaranta anys de carrera diplomàtica”, tot i que el meu cor desitja que s’equivoqui, el meu cap em diu que té molta raó, i més a mesura que passen els dies i vaig veient com van les coses, Israel no para de massacrar el poble Palestí, el Líban, mentre els polítics amb una doble moral que avergonyeix i espanta diuen estar en contra de la matança mentre continuen enviant-los armes. Fa uns dies, concretament el 17 d’octubre, al Diari ARA, “A la contra” del gran Ferreres hi havia una vinyeta que els retratava a la perfecció, al despatx oval es veia el president americà amb un diari a la mà dient a un col·laborador: “No et sembla que Netanyahu s’està embolicant a atacar els soldats de l’ONU?”, el seu interlocutor li responia: “Si veuen l’ONU com a antisemita, què vols que hi fem? Enviar-los al psicòleg i que també ens diguin antisemites?” Cal afegir-hi alguna cosa? Bé, potser sí, per això avui, dia 22, Ferreres ho ha tornat a fer amb un diàleg casolà que no té pèrdua per a un bon entenedor (em veig obligada a excloure molts polítics, no perquè no puguin, sinó perquè no volen o, millor dit, perquè “monetàriament” no els interessa entendre). En aquesta ocasió dibuixa una escena familiar amb sofà, tele, tassa de cafè, etc., mentre la dona abraça el fill petit li pregunta al marit que encara du l’armilla antibales: “Com t’ha anat avui amb l’avió?”, l’home impassible contesta: “La rutina de cada dia, ja ho saps: bombardeig d’hospitals i escoles”, “monotonia i avorriment”, algú ho vol més clar? L’afirmació “Ja ho saps”.
El dia 21/11/24, es van sumar més veus qualificades parlant de la tercera guerra mundial, a més, al grup de dirigents il·luminats que teníem ja s’hi va sumar, bé, d’aquí a pocs dies agafarà el comanament, Donald Trump, i ja ens ha anat obsequiant amb les seves persones de confiança, i, déu-n’hi-do! No sabria dir quin és més fastigós. Queda algun dubte?
La gestió dels fenòmens naturals, la gestió dels conflictes bèl·lics, la gestió de l’ensenyament, la gestió de la salut, etc., està quedant en mans de persones de si més no dubtosa credibilitat; mentrestant van morint persones per les bombes, per manca d’aliments, per aigües contaminades, nadons per fred, etc. I com deia la Trinca l’any 1981 a la seva cançó “El Baión de l’OTAN”: “S’agafen pel monyo i es tiren per terra/Són com criatures que juguen a guerra / Jo en tinc una bomba que n’és de neutrons / No esguerra el paisatge però en mata pilons / Doncs perquè t’empapis jo en tinc un míssil / Que fot unes cebes que en mata cent mil! / Que tiro la bomba! / Que apreto el botó! / Mariquita l’últim! / Valga’m Déu senyor! I l’OTAN, anar-hi anant…” Així anem, i cada dia és pitjor, cada dia més i més morts en guerres salvatges, ja n’hi ha prou de tantes morts innocents i, fratricides, sí, tots som germans i ningú té dret a treure la vida a ningú, el que passa a Gaza, a Ucraïna, Líban, Sudan, Síria, i fins a cinquanta-sis països més, ho podríem tenir aquí en quatre dies, tan sols cal que algun d’aquests eixelebrats li faci il·lusió pitjar un botó!
Busquen un planeta on anar a viure, quan ja no es pugui viure a la Terra, jo em pregunto: si en lloc d’enviar tantes naus, tants satèl·lits i drons, que només fan que embrutar i alterar l’atmosfera amb gasos i micropartícules nocives per a la salut, que a més augmenten la temperatura i deixant enormes quantitats de deixalles que un dia o altre aniran caient provocant més gasos i més partícules tòxiques, si tots aquests diners “tirats” a l’espai els invertissin a tenir cura de la terra, hi viuríem millor, oi? Què carai estem, millor dit, estan fent?
Com dic al començament, no és el món que us volia deixar, tot i això, continua sent el nostre món, i sí els que encara tenim humanitat, que som més que els altres, comencem a dir prou en veu alta i, ens unim per desitjar, comencem aquest any aixecant la copa per al brindis, el millor per al nostre món i per als nostres germans sense discriminar ningú, estic segura que notarem canvis, quan dic “el millor” és literalment així, sense afegir-hi res, perquè jo no sé què és el millor per a cadascú, i la tendència com a ésser humà sovint ens fa desitjar coses errades. Com deia Ortega y Gasset: “A més d’ensenyar, ensenya a dubtar del que has ensenyat”, tan sols d’aquesta manera tindrem ments crítiques, sempre que no acabin de liquidar totes les humanitats, com menys crítics, més manipulables!
Bon any nou a tothom!
