Marc Grau i Grau, president de Justícia i Pau Terrassa
Una bona manera de començar l’any és dedicant-lo a la pau. Hi ha certament moltes altres possibles alternatives, però una societat pot aspirar a alguna cosa més alta que una autèntica pau?
Ja fa 58 anys que el primer dia de l’any se celebrà la Jornada Internacional per la Pau, una bona iniciativa instaurada pel papa Pau VI. A Terrassa, fa 37 anys que celebrem aquesta Jornada amb una pregària de reflexió per la pau. Tot i que aquesta pregària ha anat itinerant per totes les parròquies de l’arxiprestat, des de fa anys té lloc cada 1 de gener, a Sant Pere, Seu d’Ègara, amb el suport del Consell Interreligiós de Terrassa.
Cada any, a més, la jornada per la pau, proposa un missatge concret. El d’aquest any és: “Perdoneu les nostres culpes, concediu-nos la vostra pau”. El papa Francesc divideix el seu missatge en quatre parts: sentint el crit de la humanitat amenaçada, un canvi cultural: tots som deutors, un camí d’esperança: tres possibles accions, i la meta de la pau.
En el primer punt, el papa ens anima a pensar allà on la humanitat crida més fort. Ens facilita alguns exemples: el tracte inhumà els immigrants, la degradació ambiental, la desinformació, el rebuig al diàleg o les grans inversions en la indústria militar. Hem de trobar la manera de seguir sentint aquests crits, i provocar canvis culturals, estructurals i duradors que hi posin fi. En segon lloc, el missatge ens recorda que els béns de la terra no estan destinats a uns pocs privilegiats, sinó a tothom. Si un ho pensa bé, de qui és la tonyina que neda tranquil·la? De qui la pesca? De què li comercialitza? De qui la compra a plaça? De tots en un moment concret? De ningú? Només en tenen dret els que són capaços d’entrar en el mercat d’aquestes petites o grans transaccions? És només un petit exemple.
Per aconseguir realment traçar un camí d’esperança, el papa Francesc ens convida a tres accions que poden restaurar la dignitat de moltes vides 1) una notable reducció del deute extern que pateixen molts països i que fan patir alhora als seus habitants, junt amb la creació d’una nova arquitectura financera, 2) promoure el respecte de la vida humana des del principi a la fi, eliminant la pena de mort, i 3) seguir una proposta ja iniciada per sant Pau VI i Benet XVI per a les joves generacions marcades per les guerres, en què es dediqui un percentatge fix dels fins emprats per a armament de guerra a la constitució d’un fons mundial que elimini la fam i faciliti activitats educatives.
Finalment, l’últim punt, és una invitació personal a treballar per la meta de la pau. El text reforça la idea dels constructors de pau. Tots podem participar-hi, sent constructors de pau a casa, el barri, al país i al món. Tots amb els nostres gestos, accions, podem ajudar a traçar un camí d’esperança, i acostant-se a la meta de la pau. Bon 2025, i que fem el possible per ser constructors de pau allà on siguem!
