Salvador Cardús i Ros
Les més de quatre-centes activitats que recull el fulletó Terrasa Festes de Nadal 2024-2025 permet fer-nos càrrec de la intensitat de la vida social, comercial i cultural de la nostra ciutat per aquestes festes.
I, en general, es nota la voluntat del govern municipal de donar-hi suport.
És cert que de les més de quatre-centes activitats n’hi ha de repetitives -cada dia engeguen els trenets de Nadal, per exemple-, però també n’hi ha que s’anuncien per un període de diverses jornades, com les fires de Santa Llúcia o la d’Artesans. I hi ha activitats que no tenen res a veure amb Nadal, més enllà de la coincidència temporal. Però, així i tot, l’acceleració de la vida social vinculada a la celebració de Nadal és més que notable.
I s’ha de reconèixer que la voluntat del govern municipal de recolzar la celebració festiva, amb un responsable específic i més pressupost, també s’ha fet notar. El més visible, òbviament, ha estat la millora quantitativa de la il·luminació i també per la celebració de l’inici del període i d’altres intervencions orientades a l’activitat infantil i juvenil. I tot i que encara que no ha acabat el cicle, és més que previsible que si enguany cap temporal de pluja no la desllueix, la cavalcada de Reis serà el gran colofó final, la més gran convocatòria, la més participativa, la més inclusiva de totes les fetes de Nadal. Per cert, organitzada pel Centre Social Catòlic, un magnífic exemple de col·laboració público-privada, com ja són també tota la resta d’activitats associatives privades però que sense el suport públic no podrien subsistir.
Hi ha, però, algunes coses que poden millorar i d’altres que potser cal repensar. La més notòria, des del meu punt de vista, és la de l’actual despersonalització de bona part de la il·luminació dels carrers. S’ha millorat en quantitat, però molts dels panells que es pengen no tenen res a veure ni amb la simbologia ni amb els colors que identifiquen Nadal. Podrien decorar els carrers per la Festa Major, si se celebrés a l’hivern. Més llums sí, però que també facin més Nadal.
Un altre tema pendent, segons la meva opinió -compartida en diverses converses-, és el del Naixement situat al Raval davant de l’Ajuntament. El comentari més escoltat és que no s’adiu gens amb l’expertesa reconeguda de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa. L’exhibició constructiva es menja el protagonisme i la significació dels personatges principals. És emocionalment fred. No transmet cap dels missatges propis del desafiament que la fragilitat d’un nadó nascut en la misèria respresenta pels grans poders. No hi ha tampoc cap vincle amb elements culturals propis. Enguany s’hauria pogut relacionar amb l’extraordinari poema Nadal de Salvat-Papasseit, de qui se celebrava els cent anys de la seva mort. Un altre any podria il·lustrar algun dels versos típics que la canalla recita a les taules de Nadal. O es podria vincular amb algun passatge de El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, publicat el 1931 però estrenat al Teatre Romea enguany farà 75 anys.
Hi ha molts altres temes per estudiar. Per exemple, si s’hi podrien vincular més estretament les escoles, tot i el període de vacances. O si els grups de cultura popular hi són prou presents. I hi ha tot un horitzó de gran complexitat com és el de la incorporació dels nous terrassencs d’altres cultures en la pròpia cultura popular, ara sobretot limitada a la Cavalcada de Reis.
Que la celebració de Nadal a Terrassa esdevingui un instrument per fomentar el sentiment de pertinença local i de reconeixement forà no depèn tant de la originalitat com de ser el més fidels possible a la tradició festiva popular de Nadal. I enguany s’ha fet un pas endavant significatiu. Però cal seguir-hi reflexionant i actuar amb més decisió.
