Andreu Dionís, Pastor de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa
La mort d’un expresident dels Estats Units potser ens soni llunyana, de notícia d’aquelles de la secció d’Internacional en un diari.
Però en la vida de Jimmy Carter (que va morir diumenge als 100 anys) hi ha un petit però intens capítol en què la ciutat de Terrassa hi té un protagonisme especial, ja que va venir a la nostra ciutat, el juliol del 2010, per inaugurar el llavors nou temple de l’Església Evangèlica Unida, un acte que va posar de manifest el seu compromís amb la llibertat religiosa i amb la promoció dels valors de pau i solidaritat. El també premi Nobel de la Pau visitava Barcelona per rebre el premi Internacional Catalunya de la Generalitat i va aprofitar per inaugurar l’església evangèlica més gran de Catalunya, al barri egarenc de Can Tusell. La seva presència va transcendir el simbolisme religiós: era la primera vegada que un president estatunidenc trepitjava Terrassa, un honor que encara avui ressona entre els terrassencs i les terrassenques.
Carter, el 39è president dels Estats Units, no només és conegut per la seva trajectòria política i humanitària, sinó també per la seva profunda fe cristiana, que ha estat un motor de la seva vida.
Durant la seva visita al temple baptista de Terrassa Carter va transmetre un missatge d’esperança i reconciliació, coherents amb el seu estil de lideratge humil i proper.
La seva implicació amb causes socials, com la lluita contra la pobresa i la promoció dels drets humans, està arrelada en la seva fe. Aquesta mateixa fe el va impulsar a dedicar dècades al treball humanitari amb la seva fundació, el Carter Center; a defensar polítiques progressistes al seu país encara va tenir temps de votar Kamala Harris. Tot i que només va ocupar el despatx oval durant quatre anys, va liderar la firma dels històrics acords de Camp David entre Egipte i Israel i va ser tot un pioner en la lluita contra el canvi climàtic.
Tornant, però, a la nostra ciutat, en la seva exposició al llavors nou temple terrassenc Carter, gairebé parafrasejant El Petit Príncep, va emfasitzar que allò més important és allò invisible, allò que ens fa créixer com a persones.
La visita de Jimmy Carter no només va ser un moment històric per a Terrassa, sinó que també va posar de relleu l’impacte que pot tenir la fe d’una persona en la construcció de ponts entre cultures i països. Carter és un exemple d’integritat i dedicació, recordant-nos que la fe pot ser un instrument poderós per al bé comú.
Amb la seva visita a Terrassa va deixar una empremta inesborrable, demostrant que la grandesa no es mesura només en èxits polítics, sinó també en gestos d’humanitat i servei.
Jimmy Carter, curiosament, va néixer el mateix any en què es té constància de la presència protestant continuada a la nostra ciutat, el 1924. En un any, doncs, de celebració per a la comunitat evangèlica terrassenca (en especial a través de l’Església Unida), la pèrdua de Carter és com si tanqués simbòlicament un període marcat per un passat de persecució, de creixement i d’unió, i n’obrís un de nou presidit per una forma d’entendre el món marcada per mirades com la que Carter, a través d’aquells ulls aquosos, sempre ha dut a terme per trobar solucions pacífiques a conflictes internacionals i a vulneracions dels drets humans com les que, malauradament, encara vivim en diferents punts del món.
En un article preciós publicat arran de la mort de Carter, el també expresident Barack Obama recorda, precisament, com la seva fe el va dur “a encarnar valors de gràcia, dignitat, justícia i servei”. Obama també esmenta com, quan Carter va recollir el Nobel, va destacar la capacitat que tenim per escollir a la nostra vida. Ell va escollir treballar per la pau i per alleujar el patiment.
