Joan Roma i Cunill
Malgrat els auguris i el canvi climàtic, la neu continua sent un element clau per a totes les comarques del Pirineu i Prepirineu. La neu natural i l’artificial que permet garantir quantitat i qualitat per poder-la oferir a tots els amants dels esports d’hivern.
La natural és indispensable per carregar els aqüífers i garantir suficiència d’aigua territoris enllà, però alhora aprofitable per practicar tota mena d’esports lligats al negoci de la neu. I el que molta gent no sap és fins a quin punt és de vital importància per crear riquesa, llocs de treball i desenvolupament en zones poc propícies per a altres sectors.
Actualment, tenim a Catalunya 17 estacions d’esquí: 10 especialitzades en esquí alpí i les altres 7 en esquí nòrdic. Els amants d’aquests esports disposen de més de 700 quilòmetres de pistes practicables i les inversions dels darrers anys han estat importants de cara a millorar la sostenibilitat i l’estalvi energètic.
Aquest sector dona feina a més de 17.000 persones de forma directa i a moltes més de manera indirecta, amb ingressos que s’acosten als cinc-cents milions d’euros. Aquestes xifres donen una idea de la rellevància de la neu per a una desena de comarques de muntanya i alta muntanya. Vaig ser un dels defensors de la celebració dels JJOO d’Hivern-2030, pel que hauria suposat d’inversions en la modernització i posada al dia de totes les instal·lacions i alhora per a la construcció de quatre mil habitatges, que posteriorment haguessin passat a mans municipals per destinar-los a lloguer assequible.
Una oportunitat perduda per poca destresa en les negociacions entre Catalunya i Aragó, que van fer fracassar una opció que tenia totes les de guanyar. Ara caldrà estudiar noves oportunitats, tenint en compte que s’han flexibilitzat les condicions per acollir-los, puix que es permet associar-se amb altres països per distribuir les proves i així no haver de construir les més cares i impactants en l’àmbit paisatgístic. És a dir, les competicions de salts i similars es podrien dur a terme al nord d’Itàlia, Suïssa, Àustria… Bé, en parlarem en una altra ocasió.
El que hem de tenir present és l’important pes que té aquest sector en centenars de pobles i alhora la creixent diversificació dels esports de muntanya, en el qual l’esquí té un pes molt rellevant, però que comparteix amb el senderisme, escalada, muntanyisme, curses, estades saludables, cursos de natura, etc., cada vegada més sol·licitades per centenars de milers de persones que viuen i treballen, amuntegades a les grans ciutats del país.
Aquesta diversificació la podem veure traduïda en noves empreses i amb l’aposta per traslladar activitats cap a zones de muntanya si poden garantir la bona cobertura de les noves tecnologies. Aquesta és una condició que tot i haver millorat encara no ha arribat al grau d’excel·lència que hauria de tenir. És una queixa habitual i constant de tots els alcaldes de la zona i és una de les peticions que s’han fet arribar al nou Govern perquè la resolgui.
Mentrestant, aquests dies podem veure com centenars de milers d’esquiadors retroben el contacte amb la neu en les diverses modalitats. És cert que ens hem d’adaptar al canvi climàtic i és cert que hem de fer tot el possible per minimitzar-lo, però no és menys cert que hem d’aprofitar les ocasions que ens dona per gaudir-ne.
