Per situar-lo: Estudia Batxillerat a l’Escola Pia, el 1964 entra al Seminari Conciliar de Barcelona on hi fa tres anys de filosofia i tres de teologia catòlica -com deia ell-, el 1966 coneix a la Cova de la Santa Creu-sobre el monestir de Montserrat- a l’ermità P. Estanislau M. Llopart amb qui hi manté una assídua relació fins que va marxar al Japó. En aquesta relació descobreix un nou sistema de valors i comprensió interioritzada de la teologia.
És en aquests anys que ens trobem, al redós de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa, un grup de joves inquiets i cercadors de sentit a les nostres vides, ens apropem a l’espiritualitat de Charles de Foucauld, que descobrim i fascina llegint el llibre En el cor de les masses de René Voillaume; al P. Estanislau de Montserrat; Farlete -als Monegros- on hi havia el noviciat dels germanets de Foucauld i tot plegat en temps de post-Concili que vivíem amb gran eufòria i activa participació tots els canvis que s’anaven implementant.
El 1970 l’Esteve, amb afany de conèixer la tradició monàstica i, acollit per l’abat Cassià que li ho accepta, amb la intenció més endavant de poder anar a l’Índia, entra Montserrat; el 1973 inicia amb tres altres companys, el Jacint, el Pep, i el Paco, una experiència eremítica de dos anys a les Guilleries prop de Susqueda. El 1975 amb en Jacint es traslladen al Mas Blanc a Osona -prop del sanatori on va viure i morir el poeta Màrius Torres. Els van oferir la casa perquè fos un centre d’acolliment espiritual. Allà reben joves que els demanen de poder-s’hi quedar i així es converteix en una comunitat mixta d’una vintena de nois i noies. El 1982 el bisbe de Vic Josep-Maria Guix l’ordena de prevere per al servei de la nova comunitat, que ja havia minvat. El 1983 fa una estada de mig any a l’Índia on coneix persones i llocs, com Arunachala (muntanya sagrada de l’hinduisme); Ramana Maharshi, el sant hindú del segle xx més conegut i estimat a Occident, el P. Fede Sopeña i Antoni de Melho, POPE una fundació centrada a recuperar la dignitat i la cultura dels antigament anomenats “intocables”, a tots els visitava periòdicament. Del 1984 al 1989 va estudiar psicologia a la UB. El 1985 fou nomenat rector de Sant Jaume de Viladrover, al Montseny fins al 1995 en què, cercant més solitud, va a viure a Gualba, allunyat del brogit, fins al 1996 que decideix traslladar-se a Vivia, prop de Binissalem a Mallorca i exercir de psicòleg clínic i transpersonal. Fou considerat un profund coneixedor de la meditació i la programació neurolingüística. Va col·laborar en el màster de Creixement Personal i Lideratge de la UB. També animava un grup de meditació i un cop al mes es desplaçava a El Xiprer-Càritas a Granollers on també en conduïa un altre en el seu creixement interior integrant les tradicions espirituals orientals i les d’Occident. Vivia amb passió valors com el silenci, la solitud i la meditació.
Va publicar “Camí cap al silenci: pedagogia del despertar interior”; “Camí cap al silenci”; “L’ermità” i el 2021 “Al peu d’Arunachala. Viatge pel cor espiritual de l’Índia”. I sabem que havia acabat un nou llibre, que no coneixem encara, però que esperem que es pugui publicar aviat.
Els comiats:
Els darrers temps no es trobava bé, arrossegava una forta anèmia que el va deixar amb la pell i l’os. Era poc amant de metges i sobretot de farmacologies. Tenia tot una concepció de la vida molt vinculada a la natura i a l’univers, amb molta pau vivia el moment present en mans de Déu. Va morir a l’hospital i en una cerimònia íntima el van acomiadar i incinerar a Palma.
Diumenge dia 1 de desembre al matí, una munió de cap a 200 persones de totes les edats ens vam aplegar a El Xiprer, per retre-li homenatge. Amics, el seu germà Agustí, el qui fou el seu “germà” Jacint, etc. van prendre la paraula. Un WhatsApp d’adscripció oberta, amb moltíssimes entrades, ha deixat testimoni de l’estima de què gaudia l’Esteve. Agraïm-li tota la feina que va fer, el testimoni que ens va transmetre, els seus silencis, la seva candidesa, la transmissió de la saviesa espiritual que sempre ens feia present.
I el diumenge 22 a Sant Jaume de Viladrover a l’església romànica del s. XII hi va haver un aplec de tot el dia que començà amb una caminada matinal en silenci. Després temps de ioga personal, dinar en comú per acabar amb una celebració de la Paraula, cants i més silenci, hi havia una vuitantena d’amics de l’Esteve.
Gràcies per tot el que ens has transmès, pel teu testimoni, per ensenyar-nos a pregar i a fer silenci, per ensenyar-nos a ser i a estimar.
Que al Cel ens puguem veure Esteve! Entretant, com tants han dit, seràs per sempre a l’interior dels nostres cors. Que des de la llum ens acompanyi!
Josep-Maria Font i Gillué
23 de desembre del 2024
