Opinió

Els 40 anys del Museu de la Ciència i els “vapors” del futur

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa

Aquest 2024 hem celebrat els primers 40 anys del MNACTEC, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Inaugurat per l’alcalde Royes i el president Pujol el març del 1984, simbolitza una complicitat i una cooperació institucional que, més enllà de les diferències polítiques, donava ales al projecte del MNACTEC al Vapor Aymerich —que Manuel Royes havia ofert dos anys abans a la Generalitat—, i es creava així un espai de referència, de memòria i de futur per a la identitat industrial de Catalunya.

En aquell moment es van aprofitar totes les oportunitats, lluitant contra grans dificultats i també contra la tendència a la centralització cultural, cooperant, sumant i apostant amb força per un equipament museístic i cultural de primera línia a Europa. Un antic vapor situat al cor d’una de les ciutats protagonistes de la revolució industrial al nostre país, envoltat de molts altres grans vapors i edificis singulars que s’han convertit en grans oportunitats de progrés, de cultura, de transformació urbanística i de preservació del patrimoni, des del mateix Museu de la Ciència fins a la Masia Freixa, passant per xemeneies, antigues fàbriques, residències o equipaments.

El paisatge de la Terrassa de finals del segle XX i del segle XXI conserva molts edificis singulars dels anys de la revolució industrial i és en aquest context que cal situar el valor emblemàtic i el protagonisme del MNACTEC, que és al mateix temps el centre d’una xarxa amb una trentena d’espais museístics arreu de Catalunya, centrats en la ciència, la tècnica i la indústria.

El 40è aniversari que hem celebrat al llarg de 2024 ha estat una bona oportunitat per fer valdre la tasca feta en les darreres quatre dècades i coincideix en el temps amb una sèrie de projectes transformadors que es basen també en els antics vapors. Aquest és el cas de la nova àrea urbana del Vapor Cortès, amb el Vapor de Prodis, de l’antic complex industrial de Sala i Badrinas o, encara que no correspongui a l’etapa del modernisme industrial, de la zona que s’està transformant al voltant de l’antiga fàbrica AEG. I també és el cas de la que podríem descriure com a “darrera joia de la corona”, el Vapor Ros, que recentment ha passat a ser de titularitat municipal i que serà la clau, sens dubte, d’un nou eix cultural, patrimonial i cívic al cor de la ciutat i d’una nova oportunitat de millora urbana.

És així com connectem el nostre passat i el nostre patrimoni amb els “vapors del futur”, autèntics protagonistes d’un canvi social, cultural i econòmic.

Aquesta és i ha de ser, doncs, la nostra mirada sobre el MNACTEC i els vapors industrials, amb visió global catalana, espanyola i també europea, centrada no només a preservar els valors i la riquesa del nostre passat, sinó també a entendre millor i reimpulsar la nostra relació de fons amb la indústria, d’acord amb els paràmetres del segle XXI.

Aquesta és la clau de futur que hem de treballar, deixant enrere el soroll dels telers o el fum de les xemeneies, endinsant-nos en noves realitats industrials i tecnològiques, creant riquesa i feina, generant oportunitats de desenvolupament sostenible i relligant tot això amb el món de la universitat, de la recerca científica, de la sostenibilitat i de la innovació.

El 40è aniversari del MNACTEC ens proposa, doncs, una mirada al passat i al nostre patrimoni, una presa de consciència de les oportunitats i reptes del present per transformar i millorar la ciutat i la qualitat de vida de les persones, així com un compromís de visió estratègica de futur i de progrés fonamentada en la voluntat de participar, de cooperar i de liderar en la nova revolució industrial i tecnològica del segle XXI, des de Terrassa i des de Catalunya.

To Top