Ramon Bosch
Circula per les xarxes un fragment de l’entrevista que li van fer al director de “Il Giornale”, Vittorio Feltri, que conté el que podria ser la troballa semàntica d’aquest any que s’acaba.
A preguntes de la periodista, Feltri, que ara té vuitanta anys, diu que ell ha estimat molt les dones, però que no ha traït mai la seva, que el que ha fet ell és diversificar. Diu Feltri que trair evoca algú que clava un coltell entre les espatlles i que ell això no ho ha fet mai. La periodista veu l’oportunitat de mossegar-li el panxell i li replica: “Així, allò que tothom anomena traïció, vostè ho anomena diversificació i tot arreglat, oi”. Feltri li contesta amb èmfasi: “Jo de vegades em distrec, em puc distreure un moment o cinc anys. Jo, efectivament, he diversificat, però no dec ser l’únic i vostè m’està tractant com si fos un lladre o un assassí. Fins i tot vostè deu haver diversificat unes quantes vegades, però jo no li ho preguntaré pas”.
Em sembla un gran encert això d’anomenar “diversificar” el que els catalans en diem, o en dèiem, fer el salt, és a dir, tenir parella estable i, tanmateix, fornicar amb altres congèneres. Com molt bé diu Feltri, això de diversificar s’ha fet tota la vida i ho podríem considerar un element de civilització i, fins i tot, de sofisticació. L’aristocràcia ho va fer sempre, obligats com estaven pels casaments de compromís a causa de les aliances polítiques o les ambicions econòmiques. És conegut el cas d’aquell príncep que tenia una clara tendència a diversificar, la qual cosa era motiu de retrets per part del seu confessor, que no podia entendre que, tenint una esposa tan bella, caminés de puntetes la majoria de les nits. Cansat que el clergue el renyés, un dia el príncep li va preguntar quin era el plat que li agradava més, sense dubtar-ho, el confessor li va contestar que la perdiu amb cols. El príncep va ordenar a la cuina que, fins a nova ordre, al seu confessor li servissin perdiu amb cols per esmorzar, per dinar i per sopar. Al cap d’uns dies el pobre confessor va demanar-li al príncep que per favor li permetés menjar alguna altra cosa. L’aristòcrata amb el millor dels seus somriures li va dir: “Ara ens entenem vostè i jo, oi?”.
M’agrada el concepte de diversificar aplicat a les relacions de parella perquè s’entén perfectament sense haver d’adjuntar-hi cap mena d’explanació ni haver d’escriure notes a peu de pàgina. En aquest sentit, és molt més eficient que el concepte de “poliamor” —per cert, per què són tan cursis les paraules que s’inventa l’esquerra universitària?—, que necessita una enciclopèdia al costat per captar-ne l’abast. L’esquerra puritana fa igualment el salt a les seves respectives parelles, però ho ha de justificar a través d’un constructe intel·lectual que s’esqueixa per totes les costures. Diversificar vol dir el mateix, però és més fàcil d’entendre i està exempt d’hipocresia.
Per cert, i per acabar, no ho deu fer tan malament, conjugalment parlant, Vittorio Feltri perquè la seva dona, Eno Bonfanti, després de cinquanta-cinc anys de casats diu d’ell que és una bona persona i ho il·lustra amb una anècdota: “Durant la covid va mantenir econòmicament una prostituta que no podia treballar perquè la seva filla no podia anar a escola, fins i tot, al final, li va aconseguir una feina a la biblioteca”. Després d’escoltar el Marc Giró dient que va enviar una col·laboradora del seu programa a investigar en què consistia un curs de fel·lacions que s’anunciava a internet, no goso imaginar-me quina feina hi devia fer aquella bona dona a la biblioteca, donada la tendència que tenen aquestes venerables institucions a organitzar tallers…
