Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Hi ha un conte infantil que relata la història d’una ciutat que s’havia quedat sense colors perquè havia perdut l’alegria. Imaginem-nos com seria viure en una ciutat grisa, sense cap tonalitat.
Un conte… o bé una realitat? Fixem-nos en la moda del disseny d’objectes i d’interiors: tot són tonalitats neutres —blancs, grisos, colors terra—; la nostra paleta de colors s’ha anat apagant. És simplement una moda? Què passa amb el nostre dia a dia? No es pot ser pintat també de colors neutres? On és l’alegria, la joia de ser cristians?
Donaria per a moltes reflexions el fet que s’estiguin eliminant els colors forts del nostre dia a dia, però sí que ens serveix per constatar que sovint vivim una vida apagada, una vida que no té vitalitat, que no sabem per què la volem i en què l’hem de dedicar. Una vida així no és una vida alegre, no és esperançada, li manca dinamisme.
L’Advent ens proposa dos personatges que no van viure la seva vida de manera grisa. Davant del fet de deixar-se portar pel que fa tothom o pel conformisme, ells dos van saber obrir camins perquè el Senyor pogués transformar la realitat. Ells dos són Isaïes i Joan Baptista.
Isaïes, en un moment de forta crisi del poble d’Israel per amenaces externes i per problemes interns com la corrupció, la injustícia social i la idolatria, en comptes de buscar ajuda en altres pobles, va saber obrir un camí per al Senyor donant esperança al poble i consolant-lo amb paraules d’afecte del Senyor: “Que s’alegrin el desert i la terra eixuta, que l’estepa exulti i floreixi! Que s’ompli de flors primerenques, que salti i cridi de goig i d’alegria!” (Is 35,1-2).
Joan Baptista, proposant un camí de conversió, convidava el poble a obrir camins en el desert de la seva vida, a aplanar les muntanyes i aixecar les fondalades perquè hi passés el Senyor. Davant d’un poble que vivia potser desorientat pels fariseus que reduïen la fe al compliment estricte dels preceptes de la llei, però per dins era tot buit, Joan Baptista convidava a obrir-se al do de l’Esperit Sant que el Messies enviaria.
Joan Baptista i Isaïes ens ensenyen que fins als llocs deserts, ressecs i morts de la nostra vida són llocs que poden engalanar-se de flors, de vida, de color i que hem d’estar oberts, esperançats a l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres.
Aquests dies ja tindrem més o menys acabat el pessebre a casa nostra, amb el verd de la molsa, el blau del paper de color del cel estelat —i del mantell de la Mare de Déu—, el vermell de les barretines dels pastors, l’ocre de la palla de la menjadora. Que aquesta simfonia de colors ens recordin que a la nostra vida, si no preparem els camins per al Senyor, serà trista, descolorida i opaca.
Isaïes, Joan Baptista i l’Advent ens ofereixen llums i colors —esperança i ànims— per convertir els nostres cors. Visquem amb esperança, de manera que puguem preparar el camí d’arribada i l’estada del nostre cor per a Crist, que vol venir a la nostra vida aquest Nadal i cada dia.
