Txetxu Sanz
“Fum, fum, fum”, cantaven els afectats d’Arquimedes i Galileu. Això és perquè s’acosten les festes de Nadal, plenes de regals, menjars i retrobaments… Ah! No, que ells feien referència al fum dels cotxes que passen pel centre de la ciutat.
Una situació que s’incrementarà en aquesta època de l’any si no deixem els nostres vehicles i optem pel transport públic o caminar. Per cert, cap iniciativa en aquest sentit per a aquestes festes!
Hem convertit el Nadal en el paradigma del consumisme. Comprem i comprem. I no es tracta de qüestionar-nos per això, encara que faríem bé de fer-ho de manera conscient per ser sostenibles i gaudir més de la vida.
Però deixant de banda el consumisme en què participem, voluntàriament i involuntàriament, també hi ha moments de diversió en què podem veure, entre altres coses, l’alegria als ulls dels més petits.
Per aquest motiu, tot i deixar-se dirigir per les associacions de comerciants, que la pela és la pela!, aquest ajuntament prepara tot un seguit d’activitats. No es tracta de qüestionar ni les organitzades pel consistori ni les associatives, encara que seria convenient anar revisant-les per adequar-les a les noves sensibilitats socials.
Algunes iniciatives municipals han tingut una projecció internacional. Per exemple, Vigo ha esdevingut la ciutat de la llum de Nadal, Granada instal·la l’arbre més alt, les dues seguides de prop de Badalona, que ho vol tot. I com que aquí ens agrada el protagonisme i no som capaços de fer-ho sense un assessor, n’hem contractat dos amb l’encàrrec de situar Terrassa al rànquing de ciutats més nadalenques.
No soc jo qui afirma que no hem estat capaços de trobar iniciatives amb identitat “terrassenca” que puguin atraure mirades i visitants. Tot i que per cercar iniciatives amb el nostre segell identitari no crec que una pista de gel sintètic o un tobogan gegant siguin un bon camí, encara que benvingudes siguin si ens agraden i les aprofitem. Potser Terrassa té prou elements propis que es poden potenciar.
Cobrir tot el municipi i arribar a totes les edats és una missió complexa, però no per això un repte impossible. Generar una activitat solidària, per exemple un concert de Nadal, si es fa bé pot ser un encert, descentralitzar activitats també si som capaços de no caure en els errors de l’amiguisme i busquem els millors emplaçaments, però sobretot cal cercar un relat, un fil conductor i, senyors assessors, això es diu Terrassa.
Poc bagatge per a dos assessors, tècnics i polítics municipals. Però a ningú se li ha acudit consultar o demanar opinions o propostes? Les “ballartades” es diferencien de les “maragallades” en la qualitat de les mateixes, però també en la forma d’arribar-hi. Maragall sabia que deu són més que un i buscava la implicació de més persones a les millores de la ciutat.
Se’ns ha acudit plantejar fer un mercat de Nadal a les esglésies de Sant Pere, un altre al parc de Sant Jordi que sumat al de la Plaça Vella podrien marcar la ruta del trenet?
Per no oblidar que la ciutat més modernista de Catalunya oblida aquest valor com a reclam mundial.
