Javier Garcia, regidor del PSC a l’Ajuntament de Terrassa
Fa dues setmanes, el Govern municipal va publicar el Baròmetre de la ciutat, en el qual la ciutadania de Terrassa dona la seva opinió sobre la ciutat i la gestió que es fa dels principals serveis públics.
Una enquesta que ens permet tenir una fotografia de l’estat actual de la ciutat i que també ens dona la possibilitat de comparar amb altres anys quina és la percepció que la ciutadania té de Terrassa.
El primer que cal dir, en la meva opinió, és el tractament mediàtic que s’ha fet d’aquesta enquesta. Tot i que en l’àmbit nacional i autonòmic estem més acostumats a llegir dades sobre l’opinió de la ciutadania vers diferents aspectes socials, econòmics i polítics, en l’àmbit municipal això no és tan habitual. De fet, les empreses demoscòpiques no acostumen a publicar enquestes de Terrassa, sigui per iniciativa pròpia o per encàrrec d’algú altre. Per això, quan es publica un baròmetre d’aquestes característiques, hom espera que l’opinió pública de la ciutat emeti les seves valoracions, cosa que en aquest cas no ha succeït tal com s’esperava. Un símptoma, segurament, de l’ensopiment en què la ciutat viu des de fa alguns anys.
Qui sí que ha fet una valoració ha estat el Govern municipal. El passat 20 de novembre l’Ajuntament va publicar una nota de premsa en què valorava els aspectes més destacats del baròmetre. Bé, en realitat no va ser així. El que va publicar el Govern va ser una nota plenament parcial, obviant de forma interessada aquells aspectes que no els interessen, i intentant vendre una imatge que ni és la que dona la ciutadania en aquesta enquesta ni és la que es respira als carrers de Terrassa. En definitiva, un exercici de propaganda més propi d’altres èpoques que no pas d’una democràcia en què l’autocrítica és necessària per a qualsevol gestor públic. Sortosament, els mitjans que es van fer ressò d’aquella nota van fer l’exercici de mirar-se l’informe de l’enquesta per tenir una visió una mica més àmplia i veraç.
No obstant això, des del PSC volem destacar algunes dades que, a parer nostre, evidencien el que fa temps que alertem: el projecte de Jordi Ballart per a Terrassa està esgotat (si és que en algun moment ha estat existit). La ciutat va sense rumb perquè no hi ha ningú que sàpiga manejar la màquina. No hi ha idees, no hi ha projecte, i això la ciutadania també ho veu. Una situació que preocupa, més ara quan tenim al capdavant un govern dèbil, en minoria i sense aptituds per construir majories sòlides per afrontar els reptes que Terrassa té al davant.
Terrassa avui està pitjor que fa un any. Això no ho diem els socialistes, això ho diu la mateixa ciutat. Gairebé una de cada dues persones pensa que la ciutat ha empitjorat en el darrer any, i només un 30% pensa que hem millorat. Aquesta dada contrasta amb les darreres edicions del baròmetre, ja que l’any 2018, quan el PSC encara governava, la majoria dels veïns i veïnes de Terrassa, més de la meitat dels enquestats, afirmava que Terrassa havia millorat en el darrer any i només un 20% de la població afirmava que la ciutat havia anat a pitjor. Aquesta dada demostra que la percepció que té la ciutadania de l’estat de la ciutat coincideix amb el que la gent ens explica quan anem pel carrer, i això ens preocupa.
Un altre aspecte que evidencia aquesta enquesta és la falta d’idees d’aquest govern. Una situació que es repeteix respecte a la darrera edició del baròmetre, l’any 2022. Això és perquè la gran majoria de la ciutadania de Terrassa no és capaç d’identificar un sol projecte important que en el darrer any l’Ajuntament hagi impulsat. A la pregunta de “Quina considera que ha estat l’actuació més positiva que ha dut a terme l’Ajuntament de Terrassa?”, la resposta més contestada pels enquestats és “No ho sé” (29,8%) i la segona és “Cap” (19,2%). Això demostra que aquest govern gestiona el dia a dia, sí, però que no és capaç de governar generant il·lusió ni transmetent als veïns i veïnes de la ciutat cap actuació rellevant. Si la teva ciutat no sap què estàs fent, com a governant potser has de reflexionar sobre el tipus de gestió grisa que estàs fent. I això passa a la nostra ciutat.
Aquestes dades no són només números. Es poden traduir en fets concrets, en promeses que mai arriben, en frustracions permanents. Un Palau d’Esports o pavellons coberts als barris que mai arriben; unes rieres que no seran el que un dia es va prometre que serien; un desgavell en la gestió de la mobilitat i l’aparcament; unes decisions sobre la gestió de l’aigua que generen incomprensió; i un problema vital, en el sentit literal de la paraula, com l’accés a l’habitatge, que el govern no és capaç d’abordar. Aquests són només un dels exemples que evidencien aquest desencís que la ciutat viu i que ha deixat palès en el baròmetre.
Terrassa necessita recuperar l’autoestima. Necessita recuperar la il·lusió, i per això cal una nova forma de governar. Cal superar aquesta etapa d’estancament i de tancament en si mateixa. Cal mirar la resta del món, de tu a tu, i fer valdre la capacitat de Terrassa per atraure i generar nous projectes que sí que donin resposta als reptes que la ciutat tindrà els pròxims anys. Cal deixar enrere un projecte caducat i que ja no dona més de si. Els socialistes hem estat sempre disposats a fer allò que calgui per al bé de la ciutat, hem allargat la mà al govern fins i tot quan no els feia falta, principalment en aquells assumptes de més rellevància, i mai deixarem de fer-ho. Seguim i seguirem construint un projecte que ens permeti recuperar la confiança de la ciutadania. Seguim i seguirem treballant perquè Terrassa recuperi la il·lusió que ha perdut.
