Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Un any més comencem el temps de l’Advent. Quatre diumenges abans de Nadal se’ns convida a preparar-nos espiritualment per a la celebració del naixement del fill de Déu com a home, esdevingut fa dos mil vint-i-quatre anys a Palestina, una terra encara avui colpejada per guerres i enfrontaments fratricides.
És especialment un temps marcat pel recolliment i una preparació més interior per ajudar-nos a reviure l’esdeveniment que ha canviat la història de la humanitat.
Aquesta preparació que l’Església ens proposa contrasta, però, amb la preparació que les nostres societats occidentals ens ofereixen per celebrar Nadal. Quan arriba el mes de desembre, sembla com si tot s’accelerés, els dinars o sopars d’empresa, les lluminàries que ornamenten els carrers, els festivals de final de trimestre, els concerts de les agrupacions corals, l’organització d’uns dies de merescudes vacances per a aquells que en poden gaudir, etc. Certament, Nadal marca el ritme del nostre calendari vital com a societat.
M’agradaria, però, convidar-vos a encendre durant aquests dies unes altres lluminàries interiors en el nostre cor que ens ajudin a viure amb serenor aquest temps, a descobrir el seu sentit profund, que ens ajudi a viure més i millor el que representa l’autèntic Nadal, aquell Nadal en el qual el fill de Déu va néixer en la senzillesa i austeritat d’una cova, en el caliu familiar de Maria i Josep, amb la companyia dels veïns, pastors i fins i tot uns savis vinguts de terres llunyanes!
En primer lloc, ens cal recuperar la lluminària interior de la fe, de la solidaritat i la generositat. Aquests dies s’ha mostrat de manera molt expressiva amb els afectats per la DANA que ha sacsejat el llevant espanyol i les conseqüències que ha comportat per a tantes famílies. És un moment dur que demana una resposta ràpida, comunitària i contundent, com així s’ha posat de manifest. I aquest temps ens ofereix més oportunitats per fer-ho realitat. La Campanya de Nadal de Càritas pot ser una bona oportunitat i també col·laborar en recollides solidàries, acostar-nos als pobres i necessitats, ser voluntari en un menjador social i implicar la mateixa família. Incorporar aquesta lluminària no només en aquests dies, sinó durant tot l’any, perquè els pobres ens parlen de Déu, i Déu se’ns mostra a través d’ells també: “Us ho asseguro, tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 40).
I un altre aspecte important per viure aquests dies, una veritable llum de l’advent, és la família. Cuidar la família vol dir dedicar-hi temps, temps per estar junts i compartir, temps per fer el pessebre i ornamentar l’arbre de Nadal, temps per gaudir d’un bon concert o anar de compres junts, temps per preparar les festes de Nadal i parlar del que es farà aquells dies. Ens queixem a vegades que no tenim temps, però també és veritat que trobem el temps que necessitem per a les coses que considerem importants. La família de Natzaret, com les nostres, va passar per moments difícils, i l’evangeli ens la presenta com a model de tendresa, de capacitat de sobreposar-se a les dificultats i assumir els reptes concrets que se li van presentant, un veritable model per a les nostres famílies.
I, finalment, una tercera lluminària interior és la de la pregària, cultivar la relació amb Déu. És la lluminària que trobem en el cor de Maria, tot preparant-se per al naixement del seu fill. És la llum que ens parla de l’esperança, de la gran esperança per a cadascú de nosaltres i per a tota la humanitat.
Pregar ens ajuda a revifar la flama de l’esperança i sabem per experiència que no es pot viure sense esperança. Dedicar temps a Déu és temps ben invertit, perquè ens ajuda a sostenir les nostres vides en els seus fonaments, en l’amor de Déu que ens té i ens manifesta fent-se un de nosaltres en la petitesa i feblesa d’un infant.
Us convido a encendre aquestes llums interiors per viure amb sentit l’advent d’aquest any. D’aquesta manera ben segur que serà un Advent nou, diferent, des de l’experiència concreta que compartim amb els altres i amb Déu.
