Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Salva els homes que se senten desfets (S1 34, 19). Celebrem la culminació de l’any litúrgic amb la solemnitat de Jesucrist.
A l’evangeli que proclamem a les celebracions escoltem el diàleg entre Jesús i Pilat en el context de la Passió. Jesús es presenta com a Senyor i Rei de la creació amb la missió de reconciliar totes les coses en ell. El seu regne es caracteritza per la veritat, la vida, la justícia, l’amor i la pau. És això, de fet, el que demanem cada vegada que resem el Parenostre en una de les seves peticions: “Vingui a nosaltres el vostre regne”. I és això el que els nostres cors desitgen i necessiten.
En aquest context, la nostra mirada es dirigeix aquests darrers dies als nostres germans del llevant espanyol. València, Albacete, Cuenca i Màlaga són noms que darrerament associem al dolor i al patiment, a la pèrdua de vides humanes i a l’enfonsament de projectes, d’il·lusions i perspectives per a un bon nombre de persones germanes nostres. La DANA ha sacsejat fortament les seves vides i també les nostres consciències.
Però, a la vegada, riuades de solidaritat s’han fet presents des del primer moment per fer front a les riuades materials. De tot arreu ha sorgit com espontàniament un corrent de solidaritat que s’ha materialitzat en recursos humans i recursos materials. D’arreu del nostre país, i des d’altres països, són innombrables els voluntaris que s’han desplaçat als llocs de la tragèdia per ajudar a desenrunar, tornar a obrir carrers i salvar el que es podia salvar. Al costat d’això la recollida d’aliments ha estat constant a través d’institucions públiques i particulars, així com els donatius que es continuen fent arribar.
L’Església ha estat i és present aquí també, com no pot ser d’altra manera. Des de la nostra diòcesi, a través de parròquies, de Càritas diocesana, de congregacions religioses i de moltes persones voluntàries, preveres, religiosos i laics, en alguns casos en coordinació amb els ajuntaments i altres institucions, hi ha hagut una mobilització de grans dimensions. Com a bisbe, agraeixo a tots l’esforç que esteu fent i que estic segur que continuareu fent.
Entre totes les imatges que s’han fet virals aquests dies, em ve a la memòria la imatge d’un Sant Crist de Paiporta enmig del fang, tot ell tacat i mig destrossat, amb el rostre adolorit. És el Crist que avui celebrem a l’Església, el rei de tot el món, el que mostra expressivament aquest patiment i la solidaritat amb els que ho han perdut tot i els que ho estan donant tot. És contemplant el rostre d’aquest Crist que els cristians afirmem que el seu amor ens empeny a donar-nos als altres, a treballar pels altres, a ser signes d’esperança, a ajudar en tot el que sigui necessari, a aportar el que tenim i el que puguem. De manera especial en aquest diumenge amb la nostra aportació a les col·lectes que es fan a totes les parròquies i comunitats d’arreu, tal com s’ha proposat des de la Conferència Episcopal i que tots els bisbes hem subscrit.
Voldria acabar aquestes paraules amb una pregària, la pregària al Crist de Paiporta. Un text que he trobat a les xarxes socials i que ens convida a pregar enmig del dolor amb una solidaritat i esperança prou fortes per continuar donant el millor de nosaltres, ja que és l’amor de Crist el que ens mou i empeny:
CRIST JACENT DE PAIPORTA
Et submergeixes en nosaltres / a les aigües llevantines, / compartint la mort / i tacant-te de fang. / Quan ressorgeixes del riu, / el Jordà s’ha transformat, / tota la creació se sorprèn / el teu Regne ja està arribant. / Camines amb nosaltres, /ets sempre al nostre costat, / ets el rostre de / Déu. / Jesús, amic, germà.
