Ignasi Martínez
Ja comença a ser tradició que al raval de Montserrat es planti un avet gegant per decorar-lo i que sigui l’arbre de Nadal de tots els egarencs. Enguany, segons ha dit l’alcalde a través d’Instagram, n’hi haurà quatre: al Raval, davant de la Mútua, al Roc Blanc i a les Arenes.
Des que es posa un arbre de Nadal davant de l’Ajuntament, les xarxes socials treuen fum amb tota mena de comentaris al voltant de l’avet. Alguns es pregunten si és ecològic tallar un arbre de grans dimensions només per fer-lo servir com a element decoratiu nadalenc. D’altres proposen que se n’instal·li un de plàstic per no haver de talar un arbre anualment. Alguns creuen que no s’hauria de col·locar ni de veritat ni de plàstic, ja que es destinen molts diners a la campanya de Nadal. Finalment, també hi ha veïns a favor.
Els avets de Nadal, siguin grans o petits, provenen de vivers que es dediquen a plantar arbres per vendre’ls durant les festes. En el cas dels que es planten a Terrassa, provenen d’un viver de Sant Hilari Sacalm (la Selva). Un viver d’avets de Nadal no és res més que un camp ple d’avets plantats, on el fruit que es cull és directament el mateix arbre. És a dir, és com si fos un camp de pomeres, amb la diferència que el producte que es cull no són les pomes, sinó l’arbre sencer.
Hi ha una mena de llegenda urbana instaurada a la ment de moltes persones que creuen que talar un arbre és un crim ecològic. A mesura que l’arbre és més gran, el sentiment de rebuig i patiment per la tala d’un arbre encara creix més. Si no, per què no ens queixem dels avets petits que es venen cada any a la fira de Santa Llúcia i que també s’han talat?
Quan parlem des del punt de vista ecològic, no podem tenir en compte un individu, sinó que hem de mirar tot un conjunt. És a dir, si d’un bosc tallem un arbre, no passa res. El problema pot venir quan en un bosc tallem tots els arbres. En el cas dels avets de Nadal, però, no parlem d’arbres d’un bosc, sinó, hi insisteixo, d’un cultiu. Cada any es tallen avets i se’n planten de nous. Els arbres que decoraran la ciutat l’any 2035 ja estan plantats.
Els avets de Nadal que planten a Terrassa, un cop han passat les festes, es trituren i se n’obté un compost vegetal. Aquest compost vegetal s’incorpora com a adob a qualsevol cultiu i serveix per tancar el cercle de la vida d’un arbre: creixement, mort, adob.
Feta aquesta reflexió, em pregunto: què millor que un arbre de veritat que ja s’ha plantat amb l’objectiu de “collir-lo” sencer, davant d’un arbre de plàstic o qualsevol altra estructura artificial. Penso que l’arbre de Nadal de Terrassa ha de ser un arbre, que de plàstics ja en tenim prou…
Gaudim, doncs, d’aquests arbres i de l’esperança que ens porta la festa de Nadal: un infant nascut a un pessebre ve a portar-nos pau, alegria i amor, que bona falta ens fan!
