Joan Roma i Cunill
Quan diem que la fauna salvatge ha tingut increments exponencials, ho diem a la vista de multitud d’exemplars per camps, boscos i carreteres.
Anys enrere, podíem trobar algun porc senglar voltant prop del poble, ara en veiem i en trobem la major part dels dies de l’any. I prou ensurts ens donen a la carretera quan, de manera individual o en grup, decideixen travessar-la per allà on millor els convé. I si això passa amb els porcs senglars, la mateixa cadència trobem en cabirols i cérvols. Aquests són les tres grans espècies que han tingut un increment notable a causa de diverses circumstàncies. La principal és l’abandonament de centenars de cases de pagès, que ha donat pas a tenir milers d’hectàrees desertes de gent, i també de conreus, cosa que els fa acostar a zones habitades per mirar de trobar alguna cosa per menjar. Això en el cas dels porcs senglars. En el cas de cabirols i cérvols, simplement la seva multiplicació és deguda a la falta de depredadors naturals.
Sigui com sigui, els caçadors s’han convertit en els depredadors necessaris per garantir els equilibris de les espècies i evitar descompensacions que serien negatives tant per a les mateixes espècies com per als pagesos i ramaders. Aquesta abundància de fauna es tradueix en captures molt abundants durant l’època de caça. Abans, la carn dels animals abatuts es repartia entre els caçadors i les seves famílies, directes o indirectes. Ara ja no donen l’abast i busquen sortida a milers de tones de carn en el conjunt del país.
Aquí encara no tenim el costum del consum. En altres països, quan comença l’època de caça, molts restaurants l’aprofiten per oferir plats tradicionals. Recordo la meva llarga estada a Suïssa, en la qual m’agradava tastar diferents plats en restaurants que posaven uns grans cartells, al carrer, recordant que tornava la “cuina de caça”. En aquests moments, societats de caçadors i govern han tingut diverses converses per mirar de trobar sortida a la carn i alhora permetre uns ingressos que alleugerin les càrregues en matèria de llicències i assegurances a les societats. S’està experimentant amb permisos a petits escorxadors en zones de caça que permetin abaratir costos i alhora rapidesa en trossejar els animals, envasar-los i repartir-los entre restaurants, i empreses dedicades a l’elaboració de productes de caça. Ara per ara, molta de la carn de caça se’n va cap a altres països més acostumats que aquí a menjar-ne, però també es volen fer campanyes d’incentivació de consum per posar-la en els menús de molts restaurants. De fet, és un tema de costum i tradició, però per a qui li agrada la carn, si tasta un bon civet de porc senglar, de cabirol o de cérvol, segur que repetirà. El problema és que encara són pocs els restaurants que el tenen al menú o a la carta.
Multiplicar els restaurants i també les empreses que elaboren embotits amb aquests productes és una de les missions del nou Govern, d’acord amb les societats de caçadors. Facilitaria en gran manera la sortida del producte i alhora diversificaria la gastronomia dels territoris de muntanya. Les experiències actuals són prou bones per pronosticar avenços propers. Ben aviat ho veurem.
