Txetxu Sanz
Hi ha vegades que escriure es fa difícil si vols tractar temes complexos, ja que necessitaries fer un article molt extens. Tot i això, intentaré establir les línies de reflexió que vull plantejar i, si cal, les limitaré.
Crec que majoritàriament coincidirem que la tragèdia de la DANA sobre València ha de servir, entre altres coses, per fer-nos reflexionar sobre temes com ara la necessitat de respectar el nostre entorn i les regles de la natura, la necessitat d’un servei d’urgències amb plenes garanties de funcionament i coordinació, un model competencial clar i sense fissures, i, finalment, l’aplicació del que s’ha après al nostre entorn més immediat.
En primer lloc, hauríem de respectar les diferències entre rius i torrents. No són el mateix i el tractament també és diferent. Si bé tots dos poden patir desbordaments, en el cas dels torrents, solen ser més sorprenents, immediats i violents, per tant, les necessitats de seguretat per a la població s’han d’extremar més.
Per començar, se m’acudeixen diverses accions: mantenir marges de seguretat als torrents on no es pugui construir, dotar-los de sistemes d’avisos automàtics que ens anunciïn la crescuda, procedir a netejar-los d’aquells elements que puguin incrementar la seva violència (escombraries, arbres caiguts…), però no d’aquells que la poden limitar (malesa, arbres…), i, finalment, sistemes que permetin gestionar una crescuda imprevista per minimitzar-la o, com a mínim, endarrerir-la (dipòsits, minipreses…).
A Terrassa, l’Ajuntament i el seu alcalde fa uns quants anys que promouen una actuació a les rieres que, després de més de cinc anys, només s’anuncia com un procés llarg i gens barat. No obstant això, sospito que serà una cosa estèril i una manera de malbaratar els escassos recursos municipals.
A València s’ha fet palès què passa quan un servei d’urgències és ineficaç i ha mostrat les seves conseqüències. Tenir un SEM no era un “xiringuito” com deien PP i Vox, sinó una necessitat que ara s’ha fet evident.
Les nostres institucions han de prendre bona nota i a més de tenir aquests serveis, els han de dotar dels recursos suficients alhora que, important, establir-ne els mecanismes i la coordinació perquè siguin eficients i eficaços. Les dues coses, no només el vessant econòmic, ja que, com dic moltes vegades aquest any, el que és important són les persones i, per tant, les seves vides.
Al debat de pressupostos, ERC posava sobre la taula la necessitat de no debilitar l’Ajuntament amb la contenció dels ingressos i reclamava augments de l’IPC. Vull sumar-me a aquesta necessitat. No és cert el crit “només el poble salva al poble” si no s’entén que les administracions són les eines que el poble té per salvar-se i que, per poder treballar, necessiten recursos.
Tots som Estat! Tenir hospitals sense personal sanitari, administratiu o logístic no ens donarà el servei que necessitem i això es pot estendre a tots els serveis públics. Per tant, exigim institucions correctament dotades per prestar els serveis essencials i minimitzem els recursos superflus o banals. A Terrassa tenim molta feina.
En aquest sentit, afirmo amb determinació que l’oposició no ha de frenar els pressupostos (també crec que el govern ha de ser més receptiu a altres propostes). Bloquejar els pressupostos significa impedir que l’administració pugui actuar segons les necessitats presents i futures. No és una eina contra el govern, és un cop per a tots els veïns i veïnes.
I per respecte a les víctimes, no opinaré sobre els personatges que visiten les zones afectades, no sabem gaire bé per què.
