Joan Carles Folia, Coach Advance Life
En algun dels meus articles anteriors us he fet arribar algunes de les magnífiques aportacions que les neurociències ens han aportat per tal de poder satisfer moltes de les nostres necessitats en el nostre quefer quotidià.
La utilització d’aquesta disciplina, encara jove, de manera vivencial és el que s’ha conegut com la neurociència aplicada. Monitorar el nostre cervell davant de determinades circumstàncies ens ha permès esbrinar els llindars, les connexions i zones d’estimulació i, per tant, les seves conseqüències davant de situacions de vida que no fan cap altra cosa que provocar reaccions de caràcter emocional que ens apropen o ens allunyen del benestar personal.
Saber què i com s’esvera o es relaxa una part del cervell ens permet poder afrontar el dia a dia amb més rigor, convicció i autocontrol. De descobertes de la neurociència aplicada, en trobaríem unes quantes, però per citar-ne algunes: sabem que els aprenentatges que rebem descansen sobre la base de la nostra condició social; els vincles i l’aferrament de proximitat és un procés que potencia de manera extraordinària l’adquisició del saber, i no existeix cap dubte que aprendre de manera col·lectiva és molt més eficient i eficaç que fer-ho de manera individual perquè la quantitat d’operacions cognitives que treballem quan ens relacionen és senzillament extraordinària, global (collaborative brain). També hem pogut monitorar i, per tant, demostrar que la influència de les emocions en processos neurològics que esdevenen definitius per al nostre dia a dia és aclaparadora. Poder anar contents a la feina o fer-ho amb desànim és una qüestió que depèn de nosaltres i això ho refermem observant com treballa i com es relaciona el nostre cervell amb totes les parts, fent que l’engranatge que desenvolupa sigui d’una perfecció extrema.
Tant és així que en disciplines professionals com les vendes o el màrqueting l’aplicació de tècniques de treball basades en l’observació del cervell humà ha fet desenvolupar estratègies de persuasió subconscient que serveixen perquè tots acabem comprant allò que les marques es proposen. Situar els productes als prestatges d’un supermercat o articles clau al costat de les caixes registradores tornen a ser exemples de com la neurociència ens ensenya qüestions que abans eren desconegudes i impensables.
I què podem dir de la neurociència aplicada a la sanitat? L’observació exhaustiva del cervell ens ha obert les portes a nous tractaments que en alguns casos s’allunyen de la farmacologia per acabar en l’autoestimulació, que ben segur resulta menys invasiva que alguns fàrmacs. Tenir la constatació de com funciona el cervell en els diferents trastorns de salut mental davant de determinats impulsos ofereix la possibilitat d’anticipar i personalitzar la intervenció clínica que cal implementar en cadascun dels casos que tractem.
I encara trobem molts àmbits com l’esport, l’organització empresarial o la relació de parelles, per afegir-ne tres més a la llista, en què la neurociència s’ha convertit en una grandíssima oportunitat d’estudi i aplicació empírica. Tot i que es considera que és un horitzó molt proper, d’aquí a deu anys ja podem anticipar que es podrà tenir un coneixement més detallat dels diferents tipus de cèl·lules i mapes de connexions cerebrals de manera molt més minuciosa i això ens aportarà, encara més, una informació molt valuosa per poder conduir les nostres vides des d’una posició més saludable i més feliç.
