Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
L’Església celebrava ahir, 17 de novembre, la VIII Jornada Mundial dels pobres. En aquesta ocasió, el papa Francesc ha volgut vincular aquesta Jornada a l’any dedicat a la pregària, en vigílies del Jubileu ordinari del 2025, amb el lema “L’oració del pobre puja fins a Déu” (cf. Si 21,5).
El Sant Pare en el missatge d’aquesta Jornada ens convida a prestar una atenció espiritual més seriosa cap als pobres que tenen necessitat de Déu i d’algú que sigui signe concret de la seva escolta i proximitat.
Ens diu el Sant Pare en el seu missatge: “L’esperança cristiana abraça també la certesa que la nostra pregària arriba fins a la presència de Déu; però no qualsevol pregària: la pregària del pobre! Reflexionem sobre aquesta Paraula i ‘llegim-la’ a les cares i a les històries dels pobres que trobem a les nostres vides, de manera que la pregària sigui camí per entrar en comunió amb ells i compartir el seu patiment”.
En aquest any dedicat a la pregària, necessitem fer nostra la pregària dels pobres i resar amb ells. És un desafiament que cal acollir i una acció pastoral que necessita ser alimentada. De fet, “la pitjor discriminació que pateixen els pobres és la manca d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres tenen una obertura especial a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los l’amistat, la benedicció, la Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres s’ha de traduir principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària” (Ev Gaud, 200).
Això suposa cuidar “els petits detalls de l’amor” (Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 145): saber aturar-se, apropar-se, donar una mica d’atenció, un somriure, una carícia, una paraula de consol. Aquests gestos no s’improvisen; requereixen, més aviat, una fidelitat quotidiana, gairebé sempre amagada i silenciosa, però enfortida per la pregària. Suposa entendre que a més de la necessitat material hi ha també una necessitat espiritual igualment important.
Aquest és un tema que hauríem de tenir present a la nostra vida, de manera habitual, com és habitual també la realitat i la presència dels pobres en el món. A nosaltres, però, cristians creients més o menys formats i convençuts sovint, ens fa por la presència dels pobres. Ens fa por, sí, ens desconcerta i moltes vegades preferim mirar cap a un altre costat.
Amb tot això, el papa Francesc ens està dient que els pobres no són una realitat aliena a nosaltres. Una vegada més hem de recordar que els cristians no ens podem excusar pensant que ja hi ha institucions que se n’ocupen, persones que s’hi dediquen.Potser no podrem solucionar tots els problemes de pobresa que hi ha al món, però no podem passar de llarg, és missió i responsabilitat de tots com a cristians viure amb el cor obert a les necessitats que trobem en el nostre camí. Potser el Senyor ens ha posat on som per alleujar el patiment d’algun dels nostres germans. “L’oració del pobre puja fins a Déu”, unim la nostra a la dels germans més pobres perquè pugui ser escoltada. Santa Teresa de Calcuta repetia contínuament que era la pregària el lloc d’on treia força i fe per a la seva missió de servei als darrers.
