Joan Roma i Cunill
Són diverses les lliçons que es poden extreure de la catàstrofe de València. Temps hi haurà per tractar-les d’una en una, però em permeto fer-ne una de clara i evident: reforçar el paper dels ajuntaments, en majúscules.
Res de petits retocs o uns pocs diners més. No, no, seguint el principi de subsidiarietat, comencem per baix, per on es coneixen totes les febleses del territori i la seva gent. Després anirem pujant perquè cada nivell assumeixi la resta de competències, fins a aconseguir una certa excel·lència en la resposta que convingui aplicar per a cada cas, cada lloc i cada moment.
Ja és hora que es comenci pels fonaments i no per la teulada en l’àmbit de casa nostra. Aquí, a Catalunya, hi ha encara un munt de municipis que no disposen de Pla de Protecció Civil. Vaig escoltar la compareixença del president Illa, en què cridava a emprendre accions i actuacions, directes i d’obligat compliment, però alhora posant-hi mitjans. Molts ajuntaments petits no disposen de tècnics adients per redactar aquests plans, doncs bé, el Govern està disposat a posar-los o a pagar-los si es fan contractacions externes. Aquest és el camí.
Una altra mesura, la de tornar a estudiar les situacions de risc que suposen edificacions, instal·lacions o equipaments situats en zones inundables. Dic tornar a estudiar perquè vaig ser testimoni anys enrere d’alguns estudis fets que no van culminar per falta de temps, mitjans i, sobretot, voluntat política. Doncs bé, ara toca, i a més de manera urgent, cosa que obligarà a mobilitzar un munt de tècnics per fer un inventari que serà molt, molt llarg i ampli, sobretot pensant en nous riscos de més impacte que els existents temps enrere.
Però si tot el que s’ha dit és indispensable, torno a la idea inicial: reforçar els ajuntaments. Mireu, fa 45 anys que tenim democràcia municipal. Sí, sí, gairebé mig segle, en el qual els ajuntaments han protagonitzat una autèntica revolució en l’àmbit de creació, millora i modificació d’infraestructures, equipaments i serveis. Tots els pobles i ciutats han viscut canvis espectaculars gràcies a l’acció d’uns ajuntaments coneixedors del territori i amb ganes de millorar les condicions i vida dels seus ciutadans. Falta, però, posar al dia les lleis i normes que regulen i financen el seu funcionament. Si ara agaféssim qualsevol ajuntament una mica valent i actiu, veuríem com està duent a terme un gran nombre d’accions que no estan regulades, compensades ni finançades per cap altra administració superior. Es fan per decisió política, perquè es consideren necessàries, però sense ser compensades, cosa que les limita, i en alguns casos les fa vulnerables. Si els temps canvien o canvien els equips de govern, poden justificar tancar equipaments i serveis per considerar-los deficitaris o no d’obligat funcionament.
No parlo només de finançament, que, de fet, és clarament insuficient. Parlo de competències clares, definides i protegides per llei. No es pot fer voluntarisme de forma indefinida. No. Els ajuntaments han de disposar d’eines i instruments clars que puguin aportar en moments de necessitat o simplement de forma indefinida. Si una cosa ha de servir veure les deficiències patides a València, és per dotar els ajuntaments de molta més potència, en tots els sentits, per poder disposar de personal, maquinària, plans, magatzems, material de substitució, elements de protecció i altres eines que han d’estar sempre a punt en amplis espais de propietat municipal. Fa temps que diem que els ajuntaments han estat el parent pobre. Ha arribat l’hora que deixin de ser-ho.
