Joan Carles Folia
Des de l’any 2003 em dedico a tractar amb persones que per algun motiu o altre han passat situacions complicades a la seva vida.
La meva formació i experiència vital em va fer pensar que la manera com enfocàvem les circumstàncies era com molt definitiva a l’hora de poder encaixar-les amb dignitat i superar-les amb determinació. En el meu cas, una relació nefasta amb una persona realment no desitjable va fer que pogués sortir de les meves misèries i projectar-me com el que realment soc. Ajudo la gent a través del mètode “expand focus” a viure un present i a projectar un futur amb convicció. En aquests anys he pogut interactuar amb persones que han hagut de superar circumstàncies tan complicades com la mort per suïcidi de la parella o també ser la riota de tot el seu entorn, i després d’un treball emocional de canvi de perspectiva, la frustració i la baixa autoestima han estat substituïdes per certesa i acceptació, amb la cara ben alta.
L’autoestima és un terme molt utilitzat i un concepte de què es parla molt actualment, però algunes vegades, de forma equivocada. Ja que l’autoestima va més enllà de la imatge, és una valoració subjectiva que es configura durant les experiències, principalment de la infància, encara que pot anar canviant al llarg de la vida. Els esdeveniments es presenten de manera aleatòria, però el que realment serà important és com els encarem, com els vivim i finalment com gestionem el seu impacte en nosaltres. Ara recordo una noia de 15 anys que em deia a la consulta que era tímida. – “Aixeca la mirada, obre el focus, observa com parles, coneix i estima la teva potència i després mira’m als ulls i digues-me que ets tímida” – li vaig dir. No va poder tornar-me a dir que era tímida. Vàrem concloure que li faltava una espenta per trencar un fil que la separava a l’inici de la seva comunicació i posada en escena, però trencat aquest fil, era la persona més oberta i extravertida possible.
El focus (els pensaments) en el nostre cervell actua de tutor i director de les nostres accions i, per tant, del nostre comportament i estat d’ànim. Si concentrem un pensament negatiu i permetem que sigui protagonista, es farà dominador de la meva persona provocant conflictes interns, de relació amb els altres i, sens dubte, de la meva salut i la meva solidesa. Sabem que el cervell es deixa educar i és important saber treure del cap els pensaments negatius i substituir-los per pensaments satisfactoris. Cal ampliar el focus d’observació de la situació, cal prendre distància, comparar, contrastar, veure el que passa des d’un altre punt de vista i segur que al final guanyarem la batalla.
Hi ha dues maneres de viure: permetre que les variables dominin el nostre món o fer del món que ens envolta un conjunt de variables que cal gaudir o superar amb harmonia. Nosaltres decidim com ens volem sentir, com volem viure i com de prop volem estar del benestar personal.
Sempre aconsello a les persones que venen a la meva consulta que no es deixin influir per comentaris externs (prejudicis). Que comprovin i visquin les coses per ells mateixos. Senzillament, cal expandir el focus de la seva vida i canviar aquelles coses que realment creguin que han de canviar.
Sense por a la incertesa del que vindrà, perquè sigui el que sigui ens traurà del patiment en què es troben. Cal escoltar-nos més a nosaltres mateixos i sobretot no hem de tenir por de prendre decisions. Les persones anem creixent des de l’amor i l’estimació, però trobar-nos entrebancs ens aboca a canviar l’enfocament, només així canviarem la nostra vida.
