ROSA FERRER, professora d’infermeria
El títol d’aquest article és un proverbi africà, m’ha semblat ideal pel que està passant i per l’absoluta lògica que té: utilitzem l’aigua per rentar, ara bé, l’aigua bruta ni la podem fer servir ni la podem rentar, i el que està passant al món en general és un clar reflex d’aquest proverbi.
Fa mesos que no escric i m’ha costat molt començar a escriure aquest article, l’impacte emocional de les riades al País Valencià va ser tan fort que fins i tot em vaig trobar malament, em van portar al 25 de setembre de l’any 1962 quan la nena que era aleshores veia baixar les onades d’aigua fangosa arrossegant arbres, mobles i, el pitjor, persones sense que ningú pogués fer res per ajudar-les. Bé, això ja ho vaig explicar en un article fa dos anys. La impotència que sents en viure i reviure una situació tan devastadora es multiplica per infinit quan les circumstàncies que la provocant són les mateixes, construccions a la llera de rambles, rieres, barrancs, acumulació de porqueria a les lleres i voltants dels rius, barrancs, rieres, i, d’altra banda, a més, li has de sumar la incompetència i zero empatia del polític de torn. Quan va passar al Vallès no hi havia mitjans per predir una gota freda o DANA, ara hi són, tot i estar avisat una setmana abans del fenomen que s’acostava, tot i estar alertats en diferents ocasions el mateix dia, el govern valencià no ho va comunicar al poble fins que ja eren arrossegats per les riuades. De què serveixen els avanços tecnològics en mans d’inútils? L’any 62 del segle passat no teníem tecnologia ni per poder predir, ni per poder avisar. El que sí que hi havia i hi ha, encara que al pas que anem no sé si per gaire temps, és una subestimada saviesa popular que tenia molt clar què passa quan es construeix en zones on corre o pot corre l’aigua. Per entendre-ho millor, els explicaré una anècdota històrica que fa més de quaranta-cinc anys explicava el meu sogre, enginyer, que treballava en una important empresa de construcció.
Estava en visita d’obres en una de les primeres autopistes construïdes a Catalunya, quan va passar un pastor amb el seu ramat d’ovelles, “bon dia”, els va dir el pastor aturant-se, “bon dia”, van contestar tant ell com els qui l’acompanyaven. El pastor els va preguntar: “Vostès saben que aquesta columna que estan construint està al mig de la llera d’un barranc?”. Ell, el meu sogre, li va contestar: “Sí, sí que ho sabem”, el pastor li va dir: “Vós sabeu que tot i que aquest barranc ara està sec, quan plou hi baixa l’aigua amb força?”, ell li va contestar: “Sí, però no cal patir, hem calculat molt bé perquè aguanti el que faci falta”. Explicava que el pastor li va fer una mirada sorneguera i li etzibà: “Miri, mestre, l’aigua no hi entén de càlculs, quan baixa s’obre pas traient tot el que li fa nosa, temps al temps, que tinguin bon dia”, i sense deixar el somriure sorneguer va continuar el seu camí. Ai las, quan en un parell de setmanes va caure un bon xàfec i va córrer l’aigua per al barranc, tal com havia predit el pastor, es va endur la columna per endavant. Com ens explicava ell, per sort no va fer mal a ningú, per la pluja forta no hi havia gent treballant, ni l’autopista estava oberta al trànsit encara, això sí, per a ell va ser lliçó apresa per sempre més, i ens deia que mai més va posar cap altra columna ni cap mena de construcció enmig ni d’un barranc ni d’una riera seca. Afegia que sovint preguntava a la gent de la terra on s’havia de fer una construcció com ho veien i procurava tenir en compte els consells, deia que si escoltéssim la gent que viu i coneix la terra, aniríem millor. Ell en va aprendre i ho explicava per fer-nos prendre consciència de la importància de donar veu a les persones que tenen llarga experiència de com actua la natura a l’entorn on viuen, és en definitiva el que busquem en el mètode científic, anys d’experiència que demostren per què passen les coses. Els fenòmens naturals hi són, ara augmentats pel canvi climàtic i empitjorats per l’afany de fer diners i més diners construint a dojo sense respectar la natura.
Sí, construir en lleres de rius, rieres i barrancs porta problemes d’inundacions i canviar el curs dels rius pot ser devastador, ja que l’aigua torna als seus orígens, asfaltar a tort i dret fa que la terra no pugui xuclar l’aigua i encara empitjora més les riades, i si a tot això li sumem la incompetència, deixadesa i mala gestió dels responsables polítics, tenim el que ha passat i continua passant als nostres germans de València.
Quan va passar a Terrassa, tot i la barbaritat de la riuada que vàrem tenir, com que la majoria dels carrers tenien llambordes, la neteja va anar més ràpida, ja que l’aigua es va drenar millor; tot i això, tan sols pensar-hi em glaça encara la sang!
“Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte”, Georg C. Lichtenberg, científic i escriptor alemany. Sí, senyors polítics, ja fa temps que han perdut la vergonya i estan perdent, amb raó, el respecte de la gent, dimiteixin d’una vegada perquè no han sabut fer la seva feina, deixin de barallar-se uns i altres i posin tots els mitjans per facilitar la recuperació dels danys materials, ja que les pèrdues humanes les hauran de dur sempre a la seva consciència, i, sobretot, no anteposin els diners a les vides humanes!