Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
El pròxim dissabte 23 de novembre, a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, tindrà lloc la beatificació de dos màrtirs en els inicis de la guerra civil. Es tracta del Sr. Antoni Tort Reixachs, fidel laic de Barcelona, i de Mn. Gaietà Clausellas Ballvè, prevere de Sabadell.
Voldria referir-me especialment avui a la figura de Mn. Clausellas. Mn. Gaietà Clausellas és un prevere la vida del qual ens pot passar desapercebuda. És un dels molts preveres que han seguit la crida de Jesús i han dedicat la seva vida al servei de Déu a través del servei a les persones, allà on el seu bisbe a cada moment els ha destinat. No ha destacat en res especialment, ni per la seva oratòria ni pels seus escrits ni tan sols per les obres que ha fet en vida. Podem dir que ha estat un humil servidor de Déu que en l’exercici del seu ministeri sacerdotal ha fet present l’amor i la misericòrdia de Déu, amb humilitat, caritat i discreció, donant molts fruits.
Va néixer a la ciutat de Sabadell, el 29 d’agost de l’any 1863, i era el quart fill del matrimoni format per Vicenç Clausellas i Maria Ballvè. Als 12 anys ingressà en el Seminari de Barcelona i rebé l’ordenació sacerdotal el 26 de maig del 1888. Celebrà la seva primera missa a la parròquia de la Puríssima de Sabadell. Va ser nomenant successivament vicari a Olesa de Montserrat i a Vilanova i la Geltrú i l’any 1898 va ser destinat com a vicari a Sant Fèlix de Sabadell, i va col·laborar especialment a la Trinitat, que aleshores era tinència parroquial. Conegué i mantingué amistat amb el Dr. Josep Guardiet, també beatificat com a màrtir, amb el Dr. Sardà i Salvany, fundador de l’Acadèmia Catòlica i la Residència de les Germanetes dels Desemparats, i amb el Dr. Lluís Carreras, escriptor, periodista i intel·lectual cristià, tots ells preveres també com ell.
L’any 1916 va ser nomenat capellà de la Residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats, i es dedicava en cos i ànima a l’atenció dels malalts i dels pobres a tota la ciutat. En esclatar la guerra civil, li oferiren fugir, però ell preferí quedar-se a cuidar els malalts i la gent gran. El 14 d’agost del 1936 fou assassinat a la carretera de Matadepera, on actualment un monòlit conserva la seva memòria. L’any 1957 les seves restes foren traslladades a la parròquia de Sant Fèlix en un acte de gran devoció popular i concurrència massiva.
Mn. Clausellas va ser un home que li va tocar viure en una de les èpoques més convulses de la nostra història més recent, i va ser una de les víctimes innocents d’aquest període tan agitat i tensat que ha estat la primera meitat del segle XX. Ell, sense tenir cap protagonisme especial, va saber respondre a les inquietuds i desafiaments de cada moment. Sense fer soroll, amb respecte, posant en pràctica el que havia rebut de Déu, l’amor, el perdó, el servei, la fraternitat.
L’Església el reconeix com a màrtir, és a dir, com a testimoni de la fe en grau elevat, perquè no es va reservar ni tan sols la seva vida, sinó que la lliurà a causa de l’odi a la fe d’altres. Un màrtir és un testimoni i un exemple. Un exemple de vida sacerdotal que pot il·luminar també els nostres temps amb la seva humilitat creativa. Amb la seva capacitat de servei i resposta a les persones i a les situacions, des de l’amor de Déu sense témer les conseqüències que això li pugui comportar.
És un goig per a nosaltres reconèixer-lo com a testimoni de vida i de fe, al costat del Dr. Josep Guardiet, el P. Àngel Rodamilans OSB, el P. Josep Puig Mirosa SF, o el P. Cebrià de Terrassa OFM Cap, Fra Ludovico Ayet i Fra Àngel Maria Presta O Carm, beats màrtirs també en el nostre territori diocesà. Dissabte dia 23 ens aplegarem, doncs, en una cerimònia ben especial i esperada per nosaltres. A Mn. Gaietà i als nostres beats màrtirs ens encomanem!
