Javier Garcia, regidor del PSC de Terrassa
Dimarts, el ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar el pressupost per a l’any 2025 i les ordenances fiscals (taxes i impostos).
Es tracten dels dos expedients més importants que l’Ajuntament aprova en tot l’any, atès que estem parlant del principal instrument que té el govern municipal per donar compliment, o almenys així hauria de fer, al seu programa polític.
Tot i perdre la majoria absoluta, el govern de Tot per Terrassa i Junts va tirar endavant la seva proposta gràcies a l’abstenció d’ERC. La resta de l’oposició hi vam votar en contra, cadascú motivat per arguments diferents. En el cas del PSC, el vot contrari tant a la proposta de pressupost com a les ordenances fiscals el va determinar la improvisació, la falta de rumb i la manca de criteri d’una proposta que no dona prioritat als problemes reals de Terrassa i que és reflex de l’acció política del govern. El ple de dimarts no només va servir per aprovar els dos dictàmens més importants de l’any. Aquesta sessió extraordinària va evidenciar, ara sí, que Ballart ja no té majoria al ple. En el transcurs de la sessió, el govern municipal va perdre tres votacions referents a les esmenes d’alguns grups de l’oposició. La majoria absoluta del ple va decidir que la proposta del govern era molt millorable en alguns aspectes, i per això vam presentar unes propostes de modificació, tant del pressupost com de les ordenances, que van ser sotmeses a debat i votació. I van ser aprovades amb els únics vots en contra de Tot per Terrassa i Junts.
No obstant això, i unes hores després que el govern perdés la votació d’aquestes esmenes de l’oposició, algú, de forma miraculosa, es va adonar que un regidor de l’oposició, que en aquell moment estava connectat al ple de forma telemàtica, no estava dins del territori espanyol. Per aquest motiu, es va procedir a anul·lar la votació que s’havia produït unes hores abans i es va haver de repetir, sense comptabilitzar el vot d’aquest regidor. En aquests moments, la majoria havia canviat. No entrarem a valorar ara mateix si és ètic despullar del vot un regidor present al ple de forma telemàtica. Temps tindrem de revisar casos similars que s’hagin produït en anteriors ocasions o d’analitzar la cobertura legal d’aquesta decisió. Però el que va suposar aquest canvi de majoria va ser un empat entre govern i oposició. I és aquí on va decidir l’alcalde. Tal com diu la llei, en cas d’empat la votació s’ha de repetir, i si aquest empat continua, l’alcalde té el vot de qualitat per desempatar.
I l’alcalde ho va fer. Ballart, amb el seu vot de qualitat, va decidir prioritzar mig milió d’euros del pressupost municipal a despeses com comunicació i propaganda, atencions protocol·làries, llums de Nadal, etc., en lloc de dedicar-los a la plantació de 1.000 arbres al conjunt dels barris de Terrassa, o a la promoció turística de la ciutat. Legítim i respectable, cada grup té les seves prioritats. Però les del govern no són les mateixes que les del PSC, i aquí es va evidenciar.
Més enllà d’aquesta votació, el que va quedar clar també va ser no només la pèrdua de la majoria absoluta del govern municipal, sinó també les mancances del govern en habilitats negociadores. Queden dos anys i mig de mandat, més de la meitat, i en aquesta nova etapa el govern de la ciutat haurà de dialogar i parlar molt amb els grups de l’oposició, molt més del que ho ha fet fins ara. Resulta normal que no hi estiguin acostumats, feia més de cinc anys que governaven amb majoria absoluta i mai havien necessitat consensuar res amb cap grup polític de l’oposició. Però això ara ha canviat. En tot cas, i com sempre hem manifestat, des del PSC estem i estarem disposats sempre a allargar la mà en tot allò que pugui beneficiar la nostra ciutat.
