Joan Carles Folia, coach advance life
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte per terra, aire i mar, va ser tan terrible que va deixar més de vuit milions de víctimes militars i 6,6 milions de víctimes civils.
Van morir gairebé el 60% de les persones que van lluitar. Moltes més van desaparèixer o van resultar ferides. En només quatre anys, entre el 1914 i el 1918, la Primera Guerra Mundial va canviar els conflictes bèl·lics moderns i es va convertir en un dels més letals en la història mundial.
La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat més gran de la història i s’estima que va tenir un cost, en diners i recursos, més elevat que totes les altres guerres juntes. Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències, cosa que va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys. Va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l’Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i va ser causa de la mort d’entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l’època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i ara per ara únic) en què es van fer servir armes nuclears.
La Tercera Guerra Mundial ja fa unes quantes dècades que ha començat. La humanitat no ha sabut mirar enrere ni tampoc adonar-se que la lluita territorial de poder i diners no és res més que l’aniquilació del nostre planeta. La farsa de la globalització ha deteriorat del tot la riquesa de la diversitat, de la diferència entre cultures que ens feia evolucionar i progressar com a espècie. El menyspreu constant vers el medi ambient i el seu equilibri ha fet que tinguem un planeta en rebel·lió, que a cada moment es manifesta contra la inconsciència humana. Sense entrar en guerres endèmiques que permeten que cada dia mori una quantitat inacceptable de persones per la tirania d’uns quants, l’actitud de l’espècie més intel·ligent de la Terra fa que la nostra extinció estigui més a prop del que ens pensem. Riu-te’n dels dinosaures. Per primera vegada estem davant de la possibilitat de desaparèixer per culpa de la mateixa humanitat. No en vàrem tenir prou amb els dos episodis anteriors de mort i destrucció que ara en aquesta tercera guerra ho hem apostat tot al vermell guanyador, a destruir allò que semblava que ens pertanyia. Estem davant d’una crisi existencial (abans el material que l’espiritual), religiosa (la fe no és la solució de cap de les nostres realitats) i emocional (cada vegada més augmenten les dades de malalties que ens neutralitzen la vida).
Ens hem perdut pel camí. La humanitat ha evolucionat sempre gràcies a la lluita de moltes persones i així alguns valors han esdevingut drets. Amb el temps, individualment i col·lectivament, hem après a ser humans, però mai ens hem desempallegat de la part fosca de la nostra espècie. Al final de la Primera Guerra Mundial tothom va perjurar que la història no es repetiria, però anys més tard els soldats tornaven a morir al cor d’Europa i a diferents punts del planeta. I, des d’aleshores, les guerres han estat contínues. Potser ens hem de rendir a l’evidència que l’home és un ésser de clarobscurs, que no aprèn dels errors d’autodestrucció.
La mirada enrere, la necessitat d’analitzar el passat per tal de preveure cap a on avança l’espècie humana, evitar la seva extinció i generar un món molt més humanitzat es plantegen com els grans reptes de nosaltres mateixos (present) i les noves generacions (futur).
Veurem com acaba.
