Xavier Marcet
Havia escrit un article de lideratge reclamant que els que tenen la responsabilitat estiguin on ha d’estar, ho havia fet molest per algunes absències massa sonades i massa reiterades en clau local, però després ha sobrevingut la tragèdia de València.
Crec que som molts els terrassencs que no podem veure les imatges de València sense una gran angúnia a la memòria. Algunes imatges, encara que hagin passat més de seixanta anys, són les mateixes que a la riuada del Vallès. El dolor és el mateix. La destrucció és la mateixa. La comunicació no és la mateixa, però ha fallat estrepitosament i en política potser hi ha tants o més voltors per metre quadrat com aleshores. Et quedes sense paraules, preguntes als coneguts de la zona, penses que les molèsties del dia a dia són una beneiteria al costat d’aquesta desolació. I voldries saber ajudar d’alguna manera real. Res més. Liderar és prendre decisions a favor dels que pateixen, impulsar canvis perquè tant com sigui possible no torni a passar i amb una certa perspectiva veure el que no ha funcionat i qui no ha estat a l’altura. Ara sí, ara els deixo amb l’article que havia escrit fa una setmana.
Liderar vol dir ser on s’ha d’estar. Liderar és el contrari de col·leccionar excuses de mal pagador per no ser als llocs on cal estar. Liderar és donar exemple. Liderar és servir. Liderar no és servir-se. Totes les organitzacions requereixen líders que marquin el ritme de la seva organització. Liderar requereix treballar una mica més que la mitjana i queixar-se una mica menys que la mitjana. No es tracta de ser superdones o superhomes, es tracta de ser coherents. Liderar és no parar fins a no ser el més intel·ligent de la sala. És desafiar la mediocritat per no vulgaritzar-nos massivament sinó ser un exemple d’aprenentatge. Les organitzacions, les empreses, els països i les ciutats necessiten líders consistents. Per a les inèrcies del dia a dia amb caps n’hi ha prou, però per marcar la diferència calen líders.
Líders que no despatxin el futur amb una colla de llocs comuns redactats per l’escrivà de torn amb més o menys ofici. Liderar requereix pensar per un mateix. Crear síntesis pròpies. Definir una certa visió de futur que sigui diferencial. Crear un full de ruta. Compartir-lo amb l’equip. Millorar-lo junts. Pensar es pensa sol i enraonar, s’enraona en equip. I un cop hi ha una visió compartida, ser el primer a exemplificar el full de ruta. Per donar exemple s’hi ha de ser. Especialment en els moments difícils. Particularment en les converses difícils. De forma inexorable si les coses no han anat bé. Hi ha coses que els líders poden delegar i coses que no poden delegar sense empetitir-se. Un no pot tirar els altres cap amunt amb un “lecciones vendo que para mí no tengo”. No hi ha recorregut. Així no es fa que les coses passin. Així no es fa créixer a la gent. Se salta de pla en pla i de PowerPoint en PowerPoint però sense un impacte tangible. El líder consistent no és un proveïdor d’excuses, és un aportador de resultats. Aporta resultats sense perdre la humilitat.
L’autenticitat és la prova del nou dels lideratges. No es tracta tant que la gent no es pugui equivocar, només faltaria, es tracta que darrere de les coses hi ha d’haver autenticitat. I anar de debò. No fer veure que vas de debò empaperant l’organització de plans per encàrrec que no tenen ni cap ni centener. Liderar és influir. És alguna cosa més que manar. És traslladar aquesta influència que es rebla amb la presència en els moments de la veritat. Des de la deixadesa, des de l’absència impròpia, no es pot liderar res que generi alguna cosa que valgui la pena.
Un líder ha de saber fer l’acordió. Ha de multiplicar l’impacte a través de la seva gent. Ha de delegar. Ha de fer créixer els seus equips. I a la vegada els temes crítics els ha d’assumir personalment, de vegades en soledat. És absorbir la complexitat com una forma de servir. Un líder no és mai espectador de la seva pròpia organització. Liderar és ser-hi. És acceptar que la responsabilitat comporta desafiaments en els quals un no pot amagar-se. Els líders es veuen en les grans ocasions i en el dia a dia. Encara que alguns no hi són mai, tots tenim a la retina de quins líders parlem i de quins no.
