Ramon Bosch
Ara, potser sí que ho ets una mica més si saps què és una taifa o un quarto de reixa o saps situar d’on ve l’expressió “a toc de pito”.
És difícil que algú que sigui o vingui de la Terra Alta no sàpiga què és una clotxa, però això no vol dir que hagi de fer servir aquesta paraula cada dos per tres.
Això ve a tomb d’un editorial d’aquest diari en què s’afirmava que “si sempre defensem que la conservació del patrimoni és clau per a la nostra identitat, mantenir la nostra manera de parlar és imprescindible si volem sentir-nos com a part de la comunitat d’aquesta ciutat”. Hi puc estar d’acord si aquest “mantenir la nostra manera de parlar” vol dir conservar-ne el coneixement, no pas l’ús. És important saber d’on venim? I tant. Això vol dir que hem de vestir o hem de parlar com els nostres avis? Em fa l’efecte que no.
Les paraules neixen i moren. I es conserven a les pàgines dels diccionaris. Sempre ha estat així a totes les llengües. La vitalitat de les llengües, i dels parlars d’un determinat territori, no es mesura per les paraules que es deixen de fer servir, sinó per la capacitat dels seus parlants d’incorporar-ne de noves. Aquí és on hauríem de posar el focus de la nostra preocupació. Està molt bé mantenir vives aquestes paraules com a part del nostre patrimoni oral, però mirar de reincorporar-les a la nostra parla habitual em sembla francament postís. Sobretot perquè les activitats d’on sorgien aquestes expressions estan més periclitades que les mateixes paraules. De què serveix voler reincorporar el quarto de reixa al nostre parlar si cada cop en queden menys i els que queden no es fan servir per a la funció per la qual foren pensats?
El que ens hauria de preocupar no és l’ús d’aquestes paraules i expressions, sinó si els terrassencs actuals som capaços de crear-ne de noves tan potents i tan generadores d’identitat com van saber fer els nostres avis. Per posar un cas, dins de la cultura popular terrassenca, tan potent i tan viva, es creen paraules noves que siguin capaces de generar allò que s’ha vingut a dir terrassenquisme? El món casteller té un llenguatge propi, dins d’aquest llenguatge hi ha paraules netament terrassenques? M’agradaria saber-ho. I qui diu els castellers, diu els bastoners o els diables. Si no som capaços de generar nou lèxic, l’únic que estarem fent és arqueologia lingüística, que està molt bé, però les identitats no es generen només mirant enrere.
