Núria Forcada, catedràtica de l’ESEIAAT de la UPC i codirectora de la Càtedra UPC-Construcia
L’emergència climàtica, l’esgotament de recursos i la problemàtica social d’accés a l’habitatge plantegen al sector de la construcció la necessitat de replantejar-ne els models productius i de negoci.
L’enfocament circular redefineix la manera com dissenyem, construïm i gestionem els edificis, i per tant aquesta aposta incidirà directament al mercat de manera positiva tant per a tota la cadena de valor del producte final com per al client o la societat.
No obstant això, el canvi de paradigma més complicat encara ha d’arribar: concebre els edificis com a bancs de materials. Què és un BAMB o banc de materials? BAMB són les sigles en anglès de Buildings As Material Banks, un concepte lligat a la idea de no pensar en els materials que componen un edifici com a residus quan han arribat al final de la seva vida útil, sinó com a recursos que poden ser recuperats i reutilitzats a futurs cicles constructius, mantenint-ne el valor en el temps. Així, els edificis passen a ser dipòsits temporals de materials que, després de complir la seva funció, es poden reincorporar al sistema productiu sense perdre qualitat ni propietats.
En gestionar els materials com a actius valuosos dins d’un ecosistema circular, s’obren oportunitats per crear nous models de negoci. Les empreses que es dediquin a la recuperació i revenda de materials reutilitzables poden no només generar ocupació, sinó també oferir una alternativa més econòmica als promotors. Això impacta positivament a l’accessibilitat a l’habitatge, atès que una reducció en els costos de construcció facilita l’oferta d’habitatges a preus més baixos. El concepte d’edificis com a bancs de materials requereix un canvi sistèmic al sector. Eines com el Passaport Material, que proporciona un inventari detallat de tots els elements dels edificis, combinat amb tecnologies de georeferenciació que permeten assignar coordenades geogràfiques a elements específics ubicant-los de manera precisa en un mapa i plataformes o mercats digitals de venda de productes reutilitzats permetran promoure una mena de simbiosi industrial entre sectors i l’avaluació del flux de materials a escala urbana.
Aquestes tècniques s’han de combinar amb mètodes d’ecodisseny, estandardització, modularització i prefabricació, que racionalitzen el procés constructiu i redueixen els residus generats a cada etapa. Per als edificis nous dissenyats a partir de models digitals en 3D amb l’anomenada tecnologia BIM (Building Information Modeling) ja es disposa d’informació relacionada amb el seu cicle de vida, com ara materials, costos, circularitat, etc. Tot i això, per aconseguir materials a curt i mitjà termini, cal no només considerar els edificis nous sinó també els existents. Analitzar l’estoc d’edificis existents alhora que s’identifiquen els materials incorporats i la seva ubicació geogràfica permet conèixer els materials disponibles a les ciutats, gestionar-ne els residus i promocionar estratègies de mineria urbana.
Gràcies a això podem avaluar la logística i el transport dels materials existents i la comunicació entre les parts interessades, i desenvolupar fluxos o mecanismes que permetin projectar l’oferta i la demanda de components reutilitzables per possibilitar-ne la reinserció a la construcció. Aquest model no només redueix la necessitat d’extracció de recursos nous i la generació de residus, sinó que també ofereix noves oportunitats econòmiques. En gestionar els materials com a actius valuosos, les empreses poden optimitzar les seves inversions, cosa que es tradueix en una disminució de costos de construcció. Això, en última instància, facilita la construcció d’habitatges més assequibles per a la població, especialment en un context en què els costos de construcció influeixen de manera directa als preus finals dels habitatges. Els desafiaments tecnològics, organitzatius i econòmics per a la recuperació de matèries primeres i productes diversos, complexos i distribuïts no són menors. El sector ha de començar per desenvolupar ecosistemes efectius a la cadena de subministrament i eliminació, proporcionar coneixement a les empreses de construcció i establir estàndards i normatives que promoguin el canvi. En definitiva, un nou paradigma de construcció circular que aborda l’emergència climàtica, l’esgotament dels recursos i que de manera indirecta aporti solucions per facilitar l’accés a l’habitatge.
