Txetxu Sanz
Recentment, la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) i entitats han donat a conèixer la iniciativa Repensem la Ciutat, proposta que vol afavorir un debat i una reflexió sobre el model de ciutat.
Aquestes entitats manifesten que l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat l’any 2003, no respon a les necessitats actuals de la ciutat i, davant d’aquesta situació i la negativa de l’Ajuntament a obrir un debat sobre un nou pla, han decidit no esperar i començar un procés participatiu des de la base sol·licitant la col·laboració del teixit associatiu de la ciutat, inicialment, amb una enquesta.
D’entrada, cal felicitar aquestes entitats per diferents motius. En primer lloc, perquè és una acció en positiu, encara que sigui la resposta a la manca d’acció de l’actual govern municipal, però sobretot perquè no es limiten a donar la seva opinió, sinó que sol·liciten a la ciutat, a través del teixit associatiu, la seva implicació en el debat aportant aquesta visió del territori des de la proximitat.
És un projecte molt complex per a unes entitats que treballen amb pocs recursos i voluntariat, però encara que no aconsegueixin passar de les dades que puguin aportar les enquestes que es facin, cal felicitar-les per treballar pel futur de la ciutat sense tancar les portes a la diversitat d’una Terrassa polièdrica i fluida. Un exercici que hauria d’avergonyir l’actual coalició de govern per no fer-la ells.
Els processos de participació ciutadana impliquen la ciutadania a treballar des del coneixement. En aquest cas, cal reconèixer a les associacions de barri el seu gran coneixement del territori.
Els processos de participació ciutadana obliguen a reflexionar sobre aquests coneixements i la seva capacitat per aportar solucions a les deficiències i necessitats detectades.
Els processos de participació ciutadana han de dibuixar un objectiu final, en aquest cas parlaríem de propostes d’actuació en el futur per dissenyar la Terrassa del 2030.
Els processos de participació ciutadana són transparència, pacte, cessió i reconeixement de l’altre. És sumar.
A Terrassa estem de sort amb aquesta iniciativa, perquè la nostra ciutat necessita la reflexió permanent, però, sobretot, perquè implica treballar aquesta reflexió de manera col·lectiva.
Desitjo que el màxim nombre d’entitats de la ciutat hi participin, omplint l’enquesta o proposant accions encaminades a aquest exercici de debat i de participació ciutadana.
La política no és quelcom exclusiu dels partits polítics ni de les institucions. La política no és partidisme. La política és treballar el que és públic, per a tothom. No ens deixem retallar la nostra llibertat d’opinió, com alguns voldrien.
