Antonio Machado
El 7 d’octubre va fer un any de l’inici del genocidi a Gaza. El sionisme i els seus aliats de l’imperialisme ianqui i la Unió Europea de seguida van declarar el seu dret a defensar-se davant de la notícia de l’atac de Hamàs com la resposta en territori ocupat per Israel.
Part de les accions van ser en assentaments de colons dins de la Cisjordània ocupada que es van establir incomplint totalment les resolucions de l’ONU, i altres atacs dirigits contra l’exèrcit israelita.
Però per entendre el que va passar fa un any, hem de remuntar-nos al període anterior al 14 de maig del 1948, que va ser quan es va constituir l’Estat d’Israel sense comptar amb els palestins residents en el lloc des de l’època de l’ocupació de l’Imperi romà. En finalitzar el mandat britànic de Palestina, les organitzacions sionistes Hagana, Irgun i Lehi, que estaven fortament armades, van desenvolupar un pla contra el poble palestí de la zona, i es va iniciar en aquell moment l’espoli patrimonial dels allí residents i es va instaurar l’Estat Israelita el maig del 1948. La comunitat internacional, excepte els països àrabs de la zona, va col·laborar amb el seu silenci a la constitució d’Israel basada en fets consumats d’ocupació, robatori i assassinat de palestins. Les diferents etapes bèl·liques d’Israel han anat forçant la fugida “diàspora” del poble palestí a Jordània, Líban, Síria. Hi ha 5,5 milions de palestins refugiats per la diàspora del 1948.
Aquesta ha estat la realitat del procés amb períodes de guerres en què el sionisme no ha parat de conquistar terreny sense parar de matar, i la resta del món ha anat consentint aquesta política expansionista/feixista. Des del 1948 els israelites han matat més de 100.000 palestins fins al 7 d’octubre del 2023. A partir d’aquesta data, els sionistes jueus s’han marcat un pla genocida per acabar amb el problema palestí. En data d’avui, els assassinats per l’exèrcit israelita superen els 50.000 més o menys comptabilitzats, amb+ un 40% de nens, però en els enderrocs dels edificis derruïts per les bombes jueves pot haver-hi més de 40.000 desapareguts.
Aquest crim col·lectiu s’ha intentat desvirtuar a Occident permanentment, en què a Europa s’ha seguit el guió assenyalat per la UE, i a molts mitjans de comunicació occidentals, en què la narrativa era “els crims de Hamàs han provocat aquesta guerra defensiva d’Israel”. Quan els molts vídeos fets públics a les xarxes socials han confirmat que van contra la població palestina indefensa, i especialment contra la població infantil. Quan hem vist bombardejar escoles, hospitals, mercats a l’aire lliure, cerimònies fúnebres en què volaven per l’aire els assistents. Quan hem vist com els colons disparaven a matar palestins davant de soldats israelites que miraven i assentien.
Les declaracions del metge nord-americà jueu Mark Perlmutter i vicepresident internacional de cirurgians que ha intervingut en més de 40 missions internacionals de guerra en què declara en un vídeo que la crueltat que ha vist a Gaza mai l’havia vist en cap altre conflicte bèl·lic. Recordant que l’escena que més li va impressionar va ser veure la carnisseria de nens palestins cremats, cossos esbocinats, cadàvers de nens de 8 anys amb dos tirs precisos, un al cap i un altre al cor, resultat de franctiradors, aquesta és la imatge d’una voluntat assassina.
Després de les mobilitzacions d’aquest 7 d’octubre en l’àmbit estatal, en què el poble espanyol i català han demostrat la seva gran sensibilitat solidària, Israel apareix públicament per dir que “manifesta la seva indignació i la seva tristesa perquè Espanya s’hagi convertit en un paradís per expressar odi cap a Israel”.
La contestació de José Manuel Albares a l’acusació d’Israel, en què han publicat un vídeo amb imatges de guerrillers palestins en acció i artistes espanyols ballant flamenc amb la frase “Hamas, gràcies Espanya”, va en la línia de continuar demanant un alto el foc i que Israel permeti l’ajuda solidària als palestins. Sense més opinió de denúncia davant el genocidi palestí.
El 27 de setembre, Benjamin Netanyahu, davant l’Assemblea General de l’ONU, sense cap senyal humà de voler arribar a un acord, ratifica que continuaran eliminant els seus enemics, siguin qui siguin, assenyalant els altres com els veritables assassins.
El 24 de febrer del 2022, Rússia va envair Ucraïna. La resposta de la UE no es va fer esperar: “Condemnem aquest bàrbar atac i els cínics arguments utilitzats per justificar-lo. Més tard avui presentarem un paquet de sancions massives i específiques”, va aclarir. Mentre que Charles Michel, cap del Consell Europeu, va dir que són “hores fosques” per al poble ucraïnès i va advertir que faran que “el Kremlin rendeixi comptes”. Les mesures adoptades des de la UE i l’OTAN contra Rússia es dirigeixen cap a les persones responsables d’aquest país, i cap al mercat d’armes i de tecnologia electrònica, així com de subministraments d’energia, el transport de mercaderies, el subministrament industrial i els mercats financers. El cost humà de la invasió d’Ucraïna en dos anys ha estat de 30.000 civils morts. A 30 de juny del 2024 hi ha hagut 554 nens morts.
El comparatiu entre els dos fronts bèl·lics (Ucraïna, Gaza) és escandalós en el tracte donat a l’agressor, respecte a les conseqüències per a la població civil. Occident, el Primer Món, aquest món considerat el bressol de la civilització mundial i la mare de les democràcies actuals, s’ha vist obligat a treure’s la màscara veritable que amaga darrere d’aquests somriures de la diplomàcia europea.
La seva manera d’actuar davant del genocidi del poble palestí imposat pels EUA i Israel demostra la seva submissió a l’imperialisme ianqui. Davant la barbàrie jueva sense veus oponents i massa veus amigues dels sionistes, la política europea ha caigut en el fang dels poderosos amos de l’economia, aquest 1% que disposa del 95% de la riquesa mundial.
El Govern d’Espanya ha volgut jugar el paper de no-alineat, però manté llaços econòmics amb els assassins sionistes. Des del 2023, el comerç d’armes ha generat 1.027 milions, entre el 2022 i el 2023 va ser de 5.845 milions. El novembre del 2023 es van exportar des d’Espanya 987.000 euros en municions a Israel. Les importacions continuen actives. Alemanya, França i el Regne Unit prohibeixen les manifestacions de solidaritat amb Palestina. No volen molestar els EUA i el seu braç executor Israel. Hi ha hagut la poca vergonya de sentenciar que onejar la bandera palestina és un acte d’enaltiment del terrorisme. L’objectiu és callar la veu dels pobles perquè Netanyahu i els seus soldats assassins continuïn la seva labor genocida amb el mínim soroll possible.
Ens ha quedat prou demostrat que no hi ha cap voluntat real de parar aquest genocida sionista d’extrema dreta Benjamin Netanyahu. Només els ciutadans de cada país aconseguirien parar aquesta carnisseria de manera col·lectiva, allà on més els fa mal. Exhibim cadascú de nosaltres una bandera palestina al nostre balcó o finestra a la façana. Seria una manera de manifestar permanentment la nostra solidaritat.
Una reflexió final, continuarem permetent que ens manipulin amb faules, mentides i enganys la dreta del PP i el feixisme de Vox i els mitjans de comunicació afins en tot el que té a veure amb els nostres drets i amb els drets de la resta del món? Continuarem callats davant l’avanç del feixisme a Espanya i Europa? Serem còmplices d’aquest genocidi amb el poble palestí?
Aviat hem oblidat que Espanya té dues bases militars dels EUA. Una és la base aèria de Morón de la Frontera (Sevilla) i l’altra és la base de Rota (Cadis). Aquestes bases i la nostra participació en l’OTAN són la garantia que en cas que s’aguditzi la situació bèl·lica a Orient Mitjà, nosaltres som objectiu militar directe.
La vergonya nacional és la Pilar Rahola, que va d’intel·lectual als mitjans del país i va declarar ena la televisió que no hi ha un genocidi a Palestina. Sembla una agent del Mosad israelià. Hauria de demanar perdó públicament als 617.500 musulmans que hi ha a Catalunya per aquestes paraules tan terribles, negar l’evidència dels nens i nenes assassinats a Gaza i Cisjordània és com negar l’Holocaust nazi al poble jueu.