Salvador Cristau Coll, Bisbe de Terrassa
Encara que ja el papa Sant Pau VI havia tingut diverses trobades amb joves de tot el món, va ser sobretot Sant Joan Pau II qui va tenir la iniciativa de convocar els joves en una trobada mundial de la Joventut a Roma l’any 1984, i des de llavors s’han anat repetint aquestes trobades cada tres o quatre anys.
A la nostra diòcesi hem anat prenent consciència de la necessitat de vetllar d’una manera especial els qui es troben en aquesta etapa de la vida que és la joventut.
Però per què són importants els joves? La joventut és una etapa de la vida, un temps que passa, un temps amb característiques pròpies com són l’energia, la vitalitat, l’alegria, l’empenta. Un temps agitat, de vegades enyorat, de vegades idealitzat. Un temps en el qual s’enfoca la vida i es consoliden els projectes que configuraran l’existència de la persona en aquest món.
I no és una etapa fàcil de la vida donada la complexitat del món actual, ple d’incerteses sobre el futur professional o vital, de construcció de la personalitat amb tants condicionants, de maduració i d’estils molt diferents. En general, tots coincidim en la necessitat de cuidar i acompanyar aquesta època de la vida que propiciarà l’inseriment responsable en l’Església i en la societat.
L’ambient que ens envolta, i als joves especialment, està marcat pel trencament de vincles i de transmissió de cultura, l’oblit de la història, el procés de secularització i allunyament de l’Església, el relativisme moral, i una globalització i multiculturalitat, units a una presència aclaparadora de les xarxes socials, que cada vegada més conformen un univers virtual que no coincideix amb el real, que condiciona la vida i especialment la dels joves.
L’Església, els cristians, intentem donar resposta als desafiaments que tot això suposa. Ajudar-los a potenciar els elements que poden ajudar a conformar la seva personalitat, en el creixement de la vida interior i espiritual, en el sentit de pertinença a una comunitat, amb una formació sòlida, a ser solidaris amb el sofriment humà, un estil de vida més auster i compromès amb les causes més nobles.
Per tot això van néixer les activitats i peregrinacions diocesanes que cada estiu apleguen un bon nombre de joves de diverses parròquies. Personalment, com a bisbe, he tingut la sort de poder acompanyar els joves en aquestes trobades. Fa uns dies a Montmeló, es va convocar un festival de música d’adoració i de lloança anomenat Har Tabor, que va combinar actuacions musicals amb moments de pregària, amb testimonis, amb confessions, amb la celebració de la missa i l’adoració de l’Eucaristia. Ha estat una experiència enriquidora que pot ajudar els joves a unir elements tan diversos com la música, la pregària i els espais de vida interior.
Intentem ajudar els joves a descobrir els veritables valors de la vida i de l’evangeli, a trobar Déu a les seves vides en la comunió de l’Església, i al fet que ells prenguin consciència de la seva importància i responsabilitat en el present i en el futur.
