Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Aquest és el lema per a la Jornada del Treball Decent que es va celebrar ahir dilluns, 7 d’octubre, promoguda per la plataforma Església per al Treball Decent.
Aquesta jornada ens ha de moure a interessar-nos i sentir-nos implicats en la realitat que viuen tants germans i germanes nostres que es troben en situació d’atur, i també dels que, tenint una feina, no la tenen en condicions dignes per a ells i per a les seves famílies. Perquè són molts els que voldrien treballar, però per la raó que sigui no ho poden fer, i són també molts els que ho viuen en situacions extremes i sense tenir una vida veritablement digna. Interessar-nos i sentir-nos implicats vol dir compartir aquest interès amb els que ens envolten, vol dir fer el que estigui a les nostres mans per canviar aquesta situació.
Es tracta d’una realitat preocupant, amb una desocupació estructural en què milers de persones volen treballar i no poden, amb encara massa temporalitat que dificulta enormement l’estabilitat dels projectes vitals de milers de persones, amb la sinistralitat laboral, amb la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, amb les dificultats de conciliació laboral i familiar, i l’augment de les malalties psicosocials, etc. Totes elles situacions persistents, reflex que el món del treball no ha assolit encara les condicions necessàries per considerar-se un treball digne de debò.
És tota la societat, en tots els seus estaments i àmbits la que, tenint com a objectiu principal el bé comú, l’ha de tenir també en aquesta dimensió del dret a un treball digne per viure i desenvolupar-se com a persones. La Doctrina Social de l’Església des de fa molts anys així ens ho recorda i ho defensa incansablement.
El papa Francesc, a la seva encíclica “Laudato si”, ens demana urgentment reconèixer la necessitat d’una ecologia integral, que inclou també evidentment l’àmbit de treball. Ecologia integral per al cos i per a l’esperit, ecologia integral per a la persona humana, per a la vida i tot el que l’envolta, fent el que sigui necessari per preservar la casa comuna de la creació. Per fer-ho possible es necessiten entorns laborals amb drets segurs i respectuosos per a tothom.
És veritat que, a diferència d’èpoques passades, vivim ara un moment en el qual la consciència d’aquesta necessitat es va estenent i es va assumint en molts àmbits, però queda encara un llarg camí a recórrer per passar de la consciència, que és un pas indispensable, al que ha de suposar implementar solucions pràctiques i concretes per a la vida de molts.
La recerca del bé comú ha de ser l’objectiu principal del conjunt de la societat, però particularment dels qui tenen la responsabilitat d’articular polítiques que garanteixin les condicions essencials que permetin a les persones assolir una vida digna. El lema d’enguany, “Per tu, per mi, treball decent”, ens ha d’ajudar a prendre consciència que vivim en comunitat, i que ens necessitem els uns als altres; i que, agraint els esforços de moltes persones i institucions que treballen per aconseguir aquests objectius, no podem oblidar que és responsabilitat de tots treballar per aconseguir-ho.
