Salvador Cardús i Ros
No, no ho entenc. I, per tant, no faré cap valoració de la sortida d’ERC del govern municipal. Ja ho veia a venir la seva regidora Ona Martínez: “No tothom entendrà la decisió”.
I com també anticipava la mateixa regidora, posant-se la bena abans de la ferida, tampoc no vull contribuir al fet que hagin d’aguantar cap campanya de desprestigi. Entre les raons, més enllà del detonant per la intenció de Ballart de treure pressió a l’illa de vianants, parlen d’un distanciament al llarg d’aquest mandat de la coalició, perquè amb un tripartit amb Junts, diuen, “no hi ha govern de coalició real”. Ves que no sigui que a la coalició actual, en lloc de tenir-hi cinc regidors només en siguin dos, i no pas per haver de compartir llit polític amb Junts!
Però per no entendre, tampoc no entenc les reaccions de la resta de partits. Sobretot, perquè són respostes massa previsibles. La interpretació del PSC de la sortida d’ERC, per exemple, va molt més enllà de les raons donades pels republicans. I sense parlar d’ERC, és clar, ho aprofiten per fer llenya de Tot per Terrassa: “Esgotament del projecte polític”, “sense rumb i a la deriva”, “improvisació” o risc que faci un viratge cap a la dreta i sigui un govern “més conservador”. Ara, el que menys s’entén és que lamentin que en la seva “debilitat”, ara estigui “obligat a buscar el consens amb els partits de l’oposició”. No és bo això particularment per al PSC? No es passen de frenada amb aquesta crítica absolutament generalista?
El PP, en canvi, tira per la via emocional. Segons ells, a Tot per Terrassa els falta “empatia i generositat”. Però si en Ballart és tot un model de simpatia i bon rotllo! En canvi, per a Vox “tot seguirà igual”. I Junts —que respecta, però no comparteix la decisió— es mostra discret, probablement perquè és qui en surt més beneficiat en noves competències. En cap cas, però, no tenim cap reacció política que —com ha posat de moda en Carles Porta, el de “Crims”— “posi llum a la foscor”. I, per tant, la política, per al ciutadà, continua sent un món ple de misteri, inaccessible, i que granet a granet va afegint gruixos de desconfiança.
Ara bé, de tot plegat, el que em continua semblant un veritable laberint és el cartipàs municipal. No vaig entendre en el seu moment el galimaties del repartiment de responsabilitats, a menys que s’inventés per establir una xarxa de controls d’un partit sobre l’altre. Quan ara vaig escoltar la nova composició, vaig pensar que em calia un dibuix per entendre-ho. Però el Diari de Terrassa, molt convenientment, dijous ens el feia, el dibuix. I tampoc no el vaig entendre. És una estructura envitricollada que sembla difícil de fer funcionar.
Posem per cas que soc una gran empresa de serveis ambientals i vull instal·lar-me a Terrassa. Amb qui he de parlar? Amb Laura Rivas d’Equipaments? Amb Xavier Cardona d’Urbanisme? Amb Meritxell Lluís de Promoció econòmica, i també d’Empresa, Emprenedoria i Legalització d’Activitats? Amb Xavier Cardona, també, de Comerç i Mercats? Amb Montserrat Caupena de Consum? Amb Patricia Reche, de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia? Amb tots i cadascun?
No sé si el cartipàs municipal és eficient des del punt de vista del funcionament polític i de la seva interlocució amb els ciutadans. Però, al final, tot fa sospitar que amb tant d’enrevessament de competències, qui fa funcionar la ciutat és allò que se’n diu un “sottogoverno” de tècnics i funcionaris, sigui quin sigui el govern que votem. I, francament, no tinc ni idea de qui són.
