Antonio Machado
Des del 7 d’octubre del 2024 l’Estat sionista d’Israel està exterminant el poble palestí a Gaza i Cisjordània.
Està mostrant la seva cara més cruel, encebant-se sobre la població infantil pel simple fet d’impedir que el dia de demà aquests nens siguin el seu malson.
Segons la revista “The Lancet, DEMOCRACY NOW”, els assassinats a Gaza poden arribar a 186.000 en aquests moments. De totes les víctimes que hi ha hagut pot ser que els nens i nenes siguin al voltant del 40%. Les dades varien perquè els assassins no paren de matar. Ara comencen l’extermini al Líban, perquè Netanyahu vol exterminar el poble libanès. L’objectiu és el mateix que han aplicat a Gaza, bombardejos massius a zones urbanes que no deixin cap edifici dret i darrere els vehicles blindats i la tropa amb les armes i els sistemes de comunicació més avançats matant tot el que es mogui.
L’objectiu és conquistar terreny per a un Estat jueu molt més extens i segur. Hamàs i Hezbollah són l’excusa per dur a terme el gran somni sionista.
Això no seria possible si l’Estat sionista d’Israel no tingués l’aval permanent dels EUA, siguin demòcrates o republicans, si no li venguessin les armes i les bombes que necessiten, i si els sistemes d’espionatge dels EUA no estiguessin al servei d’aquest genocidi, així com altres països de la UE.
Aquest any es compleixen 75 anys de l’aprovació dels quatre Convenis de Ginebra del 1949, que perseguien regular el tracte a les persones en cas de guerra, fossin els soldats ferits, o presoners i població civil. Tot regulat de manera aplicable i vetllat pels tribunals internacionals. La lògica de la guerra ha estat tot el contrari, després de la signatura dels convenis.
El que s’ha consolidat en l’àmbit mundial, des de l’experiència de la Guerra Civil Espanyola, és que la població civil és un objectiu a eliminar i ha de ser utilitzat com a arma de guerra aplicant la violència més gran possible en el tracte a les persones, la violació de les dones i l’assassinat massiu, fins i tot de nens. Les guerres ja no es decideixen únicament per objectius econòmics, sinó que l’eliminació física de l’enemic és un objectiu en si mateix.
Mentre les guerres eren innòcues, segons les poques imatges que arribaven a la societat civil, i amb la col·laboració de les grans agències de comunicació en l’àmbit mundial, les conseqüències a “temps passat” es minoritzaven els efectes polítics quan es descobrien les atrocitats sofertes.
Sempre han perseguit la complicitat de la societat civil per l’efecte del “patriotisme” relatat com que responien a una agressió de l’altre, i no hi havia una altra sortida que la confrontació bèl·lica (guerra d’Ucraïna, l’Iraq, Kuwait, etc.). Això passava en les guerres que es feien públiques perquè hi anaven a participar directament els països “civilitzats”, però hi ha unes altres que ni s’esmenten en què la criminalitat s’aplica en la seva màxima expressió (Iemen, Sudan, Congo, Ruanda, Burundi, etc.).
Ara el genocidi palestí consolida un altre nivell d’actuació bèl·lica. Basat en l’extermini global dels pobles, arrasant totalment el seu hàbitat per impedir que els que sobrevisquin no tinguin on anar, i també morin a mitjà termini per falta d’aigua potable, assistència sanitària, aliments, i habitatge, per les conseqüències del genocidi.
Existeix una relació directa entre l’increment de la violència a les guerres i la resposta de la societat civil. Per això la informació no arriba de manera lliure i objectiva als ciutadans, sinó que s’activa a l’uníson en els grans grups de comunicació mundials i els seus derivats nacionals (Mediaset, Atresmedia, Pressa).
La pèrdua de la consciència social dels pobles ha anat aparellada amb la pèrdua de drets socials, laborals i humans en general. També ha estat un factor desencadenant de la violència dels Estats en la seva funció repressora. Però sobretot és l’aval ciutadà per matar sense contemplacions qui faci falta. L’escala de valors humans s’ha destruït globalment, sobretot en el Primer Món d’occident, on podem estar amb el nostre telèfon gravant, sense immutar-nos, com maten a bastonades un ésser humà a la via pública.
Israel està demostrant al món que el crim global es pot cometre sense conseqüències posteriors per als assassins. En aquests moments hi ha països que la parafernàlia jurídica de la Cort Penal Internacional i les lleis que ha d’aplicar, amb el paraigua de l’ONU, s’ho passen “per la cua”.
El món ja no el dirigeixen solament els països rics, sinó que el dirigeixen els països que tenen més capacitat de destruir i matar globalment. Aquest fenomen criminal va íntimament lligat a la crisi del sistema capitalista com a sistema econòmic mundial.
D’altra banda, tenim en contra el canvi climàtic de la Terra, que cada dia veiem les seves conseqüències a tot el món. El 1979 es va celebrar la 1a conferència Mundial sobre el Clima a Ginebra. El 2023 es va celebrar la 28a Conferència en Dubai (Unió dels Emirats Àrabs). En aquest període se n’han anat demostrats científicament les conseqüències, any rere any, però en aquests 44 anys de les mesures aprovades a les mesures adoptades ha estat un engany provocat per les grans potències i la resta de països rics.
Aquests dos factors, les guerres i el canvi climàtic, continuen a la carpeta de temes pendents i mentrestant a l’Amazònia s’ha degradat 2,5 milions de km², el 38% de l’Amazònia. També s’han desforestat 1,1 milions de km², el 17% de la regió. Ja s’ha traspassat la possibilitat del punt de retorn i entrem en fase autodestructiva feroç.
Ara ja no valen les mobilitzacions d’antany, ara la humanitat ha de convertir aquesta inèrcia en una revolució global. Hem d’aconseguir tal grau de conscienciació col·lectiva i personal que mogui seriosament les voluntats dels governs.
Segons el DIARIO.ES del 8 de juliol del 2024, “Espanya ha continuat important armes d’Israel i adjudicant contractes públics a empreses de seguretat i defensa israelians o a les seves filials a Espanya. A més, també va continuar exportant armament a Israel després del 7 d’octubre.”
La venda d’armes cal aconseguir que sigui tema prioritari i polític en els mitjans de comunicació. No pot haver-hi cap partit que es digui demòcrata i que aquests temes passin desapercebuts.
Cal exigir que es trenquin relacions diplomàtiques amb Israel, sense cap mena d’ambigüitat. No valen les paraules tèbies de Pedro Sánchez al ple de les Nacions Unides. És inadmissible que davant les declaracions que ha anat realitzant cada dia, sense variar una coma, el criminal de guerra Benjamin Netanyahu, deixant clar la seva voluntat criminal, el govern d’Espanya, aquest que s’autoproclama el més progressista de la història, no hagi fet un pas en aquesta línia de denúncia contundent.
Cal traslladar aquesta lluita als centres escolars, als barris, i als centres de treball. Cal anar als centres socials, als casals de pensionistes, cal visualitzar al màxim la contestació ciutadana. No pot ser que les mobilitzacions tinguin una participació tan poc rellevant al nostre país.
És l’hora d’una unitat social i política seriosa, basada en aquests objectius, juntament amb un programa antifeixista, clar i contundent. És l’hora que l’esquerra de Terrassa es desperti seriosament i es mulli en aquesta lluita de supervivència.
