Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Parlar amb adolescents pot ser un autèntic repte per als pares. L’adolescència, marcada per importants canvis neurològics, físics, emocionals i socials, sovint genera tensió i incomprensió a la família.
És aquell període en què fem el pas d’un costat a l’altre del riu subratllant així el caràcter transitori i tumultuós d’aquesta fase de la vida. Els ajustaments que això implica en la percepció d’un mateix, dels altres i del món poden generar tensions familiars. Sovint, els adolescents manifesten dificultats per comunicar-se amb els seus pares, i aquests últims sovint se senten indefensos davant d’aquesta nova dinàmica.
Anem a reflexionar sobre la manera de mantenir aquesta comunicació que ja us avenço es veurà esbiaixada a la baixa.
D’entrada és molt interessant saber que aquesta interacció sempre s’haurà de fer amb una comprensió, amor i paciència extraordinària. Caldrà adaptar-nos (nosaltres els adults) a la situació. En lloc de reaccionar de manera impulsiva davant un error que comet el vostre adolescent, centreu-vos en la situació específica i el seu comportament. Adopteu un enfocament obert i comprensiu per obrir una discussió constructiva. Això sempre serà la clau principal per molt que ens costi. A partir d’aquí tinguem una visió general de la situació per poder-la afrontar des de diferents angles. És interessant obrir el pensament vers la divergència (que hagués passat si les coses haguessin anat d’una altra manera) per tal de donar opcions d’aprenentatge compromès al jove. També és molt interessant en aquest “guerra” psicològica la relació que existeix entre la responsabilitat i els privilegis, establint aquesta correlació: a més responsabilitat més amplitud en la confiança i, per tant, en privilegis vers la figura de l’adolescent i viceversa.
Treballar durant més de 25 anys amb adolescents m’ha portat a conèixer molt bé aquest trànsit que fan i com acostar-nos per ajudar-los. Animeu-los a trobar solucions a situacions problemàtiques en lloc de centrar-se només en els motius dels esdeveniments passats, no cal trobar culpables i engrossir les circumstàncies cal plantejar sempre vies d’actuació eficients i eficaces per ambdues bandes. Això sempre funciona. No tingueu por en aquesta inestabilitat comunicativa a posicionar la vostra opinió, fixeu referents i límits i expliqueu sempre el motiu del perquè els poseu. Estigueu disposats a rebaixar un bri, si cal, les vostres expectatives, però sense perdre la referència que heu situat des del principi. Oferiu-vos a acompanyar-los en la cerca de la millor situació per encarar les coses que estan vivint i no us poseu de cul a les seves opinions. Escolteu-les i valoreu-les a veure què podem incorporar d’aquestes en el resultat final. Parlar d’aquestes normes amb l’adolescent, o fins i tot publicar-les en algun lloc i adaptar-les a la vostra família, mostra el vostre compromís amb elles. Deixeu que participin en la redacció i verificació de les normes de convivència que s’han marcat en la vostra família.
Ja sabem que el que és comú és que els adolescents tinguin algun conflicte o que siguin irresponsables, és clar que sí, però si estan creixent!, estan aprenent a ser responsables, per descomptat que s’equivoquen, cometen errors i dels errors se n’aprèn.
L’adolescència és un terratrèmol de canvis, és un tsunami, és una muntanya russa d’emocions i això és molt difícil de gestionar. Ajudem-los.
