Isaac Albert, president de la secció local d’ERC Terrassa, i Ona Martínez, presidenta del grup Municipal ERC Terrassa
No ens hem passat de frenada, hem de prémer l’accelerador per la qualitat de vida. Terrassa ha de jugar la lliga de les ciutats europees.
Terrassa és una ciutat compacta, amb una orografia complexa i condicionada per la seva història. Els seus carrers són els mateixos de fa dècades, però el nombre de vehicles ha crescut exponencialment. Aquesta realitat fa evident que no podem continuar plantejant la mobilitat com fa quaranta anys, de la mateixa manera que hem de tendir a apropar-nos als estàndards europeus de qualitat de vida.
Voldríem compartir amb les persones que dediquin una estona a llegir aquest article alguna reflexió concreta sobre el model de ciutat que volem construir per al futur. Com sempre, qualsevol opinió o reflexió serà molt benvinguda a terrassa@esquerra.cat.
La nostra ciutat necessita un canvi de paradigma urgent en matèria de mobilitat, i les polítiques que alliberen espai per a vianants no només són desitjables, sinó necessàries. No es tracta de castigar el cotxe, sinó de promoure una ciutat més amable, amb menys contaminació i més espai per a les persones.
No volem plantejar la mobilitat com una confrontació. La idea d’una “guerra” entre els diferents usuaris de l’espai públic és un error.
Tots som vianants en algun moment, però també podem ser conductors o ciclistes. No es tracta d’eliminar el cotxe, sinó d’aconseguir que aquest deixi de ser el protagonista de la ciutat, i que cada mitjà de transport tingui el seu espai just i equilibrat.
Després d’anys d’inacció, el mandat passat el govern municipal vam doblar l’àrea de vianants gràcies a un pacte de govern que deixava, i deixa, ben clar el model i cap on ha d’anar la ciutat. Ningú no hauria de patir per tornar enrere, perquè els fets i els acords avalen el pas endavant. Som conscients que cap política pública és inamovible i que tot govern ha de revisar i millorar les seves polítiques per adaptar-se als nous temps i necessitats per anar endavant amb la millora de la qualitat de vida a la ciutat, i les directives europees deixen ben clar quin és el model actual de qualitat de vida. No només el deixen clar, sinó que han fet una aportació significativa de fons perquè això passi.
Des del nostre punt de vista el concepte d’illa de vianants ha d’evolucionar. Per descomptat, una illa aïllada pot esdevenir un problema, però la solució no és reintroduir el trànsit de vehicles. El repte està a fer que aquest espai sigui permeable per a tota la ciutat, no per als cotxes, sinó per a les persones.
Les rieres, la ciutat rodona i compacta demanen, des del nostre punt de vista, anar cap a un model d’itineraris amables i verds que enllacin i recusin tots els barris de la ciutat, que permetin connectar tranquil·lament a peu els quaranta minuts que separen el carrer Núria de la plaça de Ca n’Anglada. I el mateix de Sud a Nord enllaçant el Parc de Vallparadís amb l’anella Verda. Hem de treballar perquè aquestes àrees es connectin amb els barris i formin part d’un teixit urbà viu i actiu. Només així aconseguirem una Terrassa més accessible i cohesionada. Amb els efectes positius sobre el comerç local que comporta que la gent es pugui moure pels carrers i passegi. La ciutat compacta i sostenible és el model del futur. Hem de continuar apostant per un urbanisme que prioritzi el transport públic i els espais per a la mobilitat activa, com caminar o anar en bicicleta. En aquest sentit, Terrassa encara té molta feina per fer. El nostre objectiu no és prohibir l’ús del cotxe, sinó reduir la seva dependència.
El cas del Vapor Gran és un exemple d’una problemàtica de disseny urbanístic de base: un espai obert cap al sud de la ciutat, on hi viu menys gent, però mal connectat cap al Nord. Els seus problemes no es resoldran facilitant l’accés als vehicles privats, sinó amb el futur disseny del Vapor Ros. Quan estava connectat al trànsit ja patia els mateixos problemes que avui. La solució passa per repensar els espais urbans, no per tornar al model antic.
Molta de la mobilitat que tenim dins la ciutat no és obligada, i això ens ofereix una oportunitat: si aconseguim reduir l’ús del cotxe en aquests desplaçaments innecessaris, també millorarem la circulació quan el cotxe sigui imprescindible. Hem de fomentar costums nous, com moure’ns a peu o en transport públic dins de la ciutat, per garantir una mobilitat més fluida i sostenible en tots els casos.
Una ciutat sostenible no ha de ser un eslògan buit. És un model necessari, sorgit com a reacció a un urbanisme desarrollista del segle XX que ha posat el cotxe al centre, consumint espais públics i energia de manera insostenible, i perjudicant la salut de les persones. Terrassa ha de mirar cap al futur i no permetre que les decisions errònies del passat condicionin el nostre camí cap a una ciutat més habitable i saludable per a tothom.
