Joan Carles Folia, Coach Advance Life
He preguntat al Google per a què serveix la política i aquesta ha estat la seva resposta: “La política es concep com un mitjà de participació ciutadana, com una forma de regir els assumptes públics i la disputa pacífica pel poder, i serveix per expressar les diverses veus dels qui participen en una societat.
A través de la política, els ciutadans que viuen al territori que forma part d’un Estat poden decidir i participar de manera activa en la manera com es governa i reglamenta legalment la vida en aquest lloc.
A més, és una manera justa i pacífica de garantir la protecció dels drets bàsics de les persones, resoldre els conflictes que puguin sorgir en una societat, prendre decisions, promoure el benestar públic i distribuir els recursos que corresponen a un Estat”.
Què? Heu flipat com jo, oi?
Llegint aquestes definicions sembla que estiguem davant d’un model de gestió de les nostres vides, d’una manera justa, òptima i fantàstica per endreçar tot allò que cal organitzar en el nostre quefer quotidià. El que passa és que quan passem de la literatura, de la teoria, del Google a la realitat la sensació d’engany s’eleva a l’enèsima potència. Més que res perquè al final nosaltres ni participem, ni règim, ni podem gaudir de la veu necessària per fer les coses de manera lògica i coherent. No podem decidir ni participar de manera activa (votar no seria ben bé això) en la manera com es governa i a més no es fa de forma justa i pacífica i es prenen decisions sense vetllar pels drets bàsics de les persones i el benestar públic.
Llavors, davant d’aquest fet fàcilment comprovable, per a què necessitem els polítics? Sempre es diu que la força està en els carrers, en els ciutadans, perquè l’única cosa que ens cal és seleccionar uns bons gestors de totes aquelles variables que interfereixen a les nostres vides, sense partits polítics ni ideologies que només fan que repartir seients i sous en funció de les diferents maneres de pensar i els seus propis interessos. Gent preparada i qualificada en tots els àmbits que ens ocupen i sense contradiccions. Posar gent al capdavant de regidories i conselleries que alguna vegada hagin estat relacionats, treballant vull dir, amb aquella àrea que se’ls ha assignat. Així evitarem advocats que fan d’empresaris i enginyers que fan d’educadors. Els polítics no calen, són una pèrdua de temps i una pèrdua de diners perquè en molts casos, com ja s’ha demostrat, només serveixen tant els uns com els altres per al benefici propi d’uns quants polítics aprofitats.
