Joan Roma i Cunill
A vegades, busquem a fora el que tenim a dins. La Val d’Aran és l’autèntic model d’autogovern, al qual hauríem d’aspirar i imitar. Ho dic a la tornada d’una segona visita d’uns quants dies, després de la primera feta vuit anys enrere.
Aquells eren anys de procés, tensió i opressió de les entitats i partits independentistes, contra els qui ens manteníem fidels a la legalitat. Va ser una grata sorpresa arribar a un territori sense estelades, sense llaços ni pancartes ni accions que vulneressin la més petita legalitat. Si en algun moment algú pensa a saltar-se la llei i fer camí cap a una Ítaca desconeguda, que no compti amb la Val d’Aran.
Val d’Aran té 633,6 km², una població de 10.372 habitants (2022), repartida en 33 pobles, petits o molt petits, escampats per un territori muntanyós amb la típica construcció d’alta muntanya preparada per a tota mena de condicions atmosfèriques, i molt especialment per a la neu. La seva organització social i política és tan llunyana que es compta per segles de preservació i funcionament. Aquesta especificitat i singularitat es va segellar a la Llei 16/1990 de 13 de juliol del Règim especial de la Val d’Aran, i va donar al Conselh Generau d’Aran les màximes competències per garantir el benestar i progrés de tota la vall.
Si ens mirem les competències que conté la llei, comprendrem per què parlem d’autèntic autogovern. Les tenen en sanitat; serveis socials; turisme; protecció, manteniment i administració del seu patrimoni històric i artístic; protecció de la natura, muntanya i vies forestals; agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals; salvament i extinció d’incendis; joventut; oci i temps lliure; esports; medi ambient; recollida i tractament de residus sòlids, salubritat pública; carreteres locals; transport interior de viatgers, i artesania. Si un govern és capaç de cobrir amb eficiència i diligència totes aquestes infraestructures, equipaments i serveis, haurà acomplert el que s’espera dels polítics, en el millor sentit de la paraula.
Doncs bé, ho vaig poder constatar a la primera visita i ho he revalidat en aquesta segona, després de mirar, escoltar i parlar amb un bon nombre de persones, treballadors municipals i gent aranesa. Però sobretot, observant el dia a dia de les infraestructures, equipaments i serveis. Veure com des de la capital, Vielha (3.628 habitants), fins al més petit dels pobles (en vaig visitar una quinzena), tots estaven degudament equipats i atesos per brigades de manteniment i serveis que feien lluir places, carrers, jardins i mobiliari urbà com si fossin acabats d’estrenar.
I tot funciona des del centre de decisió i govern del Conselh Generau, presidit per la síndica, Maria Vergés, màxima autoritat de la vall, que disposa d’un pressupost de 44.057.000 euros (dades de l’any 2024). Amb un equip de govern que respecta i preserva els usos i costums, seculars perquè cap territori quedi desatès. I allà impera la més absoluta legalitat, des de les accions i actuacions fins al protocol. A tots els edificis públics figuren les banderes oficials: espanyola, catalana, europea i aranesa. I es defensa i promou la llengua aranesa i la cultura amb mesures intel·ligents i adients. La millor demostració és l’àmplia presència i difusió a tots i cadascun dels municipis de la vall. Si cap a algun lloc hem d’anar en l’àmbit català, mirem cap a l’Aran.
