Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Segurament un dels grans problemes que tenim els éssers humans és que no acabem de conèixer exactament com funciona el nostre cos i per això cometem errades de base que no ens permeten explotar totes les nostres capacitats.
Sabem per exemple que més enllà d’una vida saludable poc podem fer per influir en el funcionament del nostre cor. Sabem que batega i que promou la circulació sanguínia per fer arribar l’oxigen a qualsevol part del nostre cos. Sabem doncs que el cor té una certa independència perquè som incapaços d’intercedir en aquest procés que pivota sobre una certa autonomia.
Si posem l’atenció en el funcionament del nostre cervell veurem que la manera com treballa també està basada en la seva autonomia. Podem incidir d’alguna manera sobre ell quan per associació l’obliguem a pensar d’una determinada manera. A la pregunta quants rius coneixem?, el cervell executarà una correlació entre allò que cognitivament ha emmagatzemat i la demanda que se li ha fet. Serem capaços de fer un llistat de tots els rius que per una cosa o altra han quedat registrats en el nostre cap. Però la mecànica bàsica, pura, essencial del cervell no és aquesta perquè si deixem que el cervell visqui en llibertat serà un òrgan que es trobarà més perdut, però també més estable del que li estem permetent quan associem idees des del nostre quotidià.
La influència de les associacions que fem dels esdeveniments determinen moltíssim la qualitat dels nostres pensaments i, per tant, la nostra salut mental. Conèixer la potestat del cervell per pensar per ell mateix ens hauria de proposar una nova manera de relacionar-nos amb ell, sabent que si li associem escenes de por el cervell pensarà amb por igual que si li associem escenes de ràbia ho farà des d’aquesta emoció. Això ens portarà a un nou escenari de gestió emocional. El cervell ha de pensar lliurement, diríem que neutre, sense que les coses que ens envolten siguin les que fan que sentim d’una determinada manera.
Així s’explica que la mateixa situació pot provocar diferents maneres de sentir-les en els éssers humans. El que vol dir això és que allò que pensem no són fets, no és la vida, senzillament és una proposta, una possibilitat, que el nostre cervell ens ofereix per sentir-la d’una determinada manera i que la vida i el cervell transiten per camins diferents i que per associació es troben de vegades de manera patètica i dolorosa.
Ser conscients que el funcionament de la vida i del pensament no van de bracet, apostar per aquesta manera de plantejar els esdeveniments ens proporciona un extens camp de mobilitat i de llibertat cognitiva i emocional que ens allibera de molta pressió.
Viure i pensar en la nostra vida des del punt de vista científic no és el mateix tot i que pugui semblar-ho per com nosaltres associem les dues coses, podent donar protagonisme a la manera de pensar en comptes de la manera de viure. Voler fugir o potenciar els pensaments és dona’ls-hi protagonisme igualment i el que cal és deixar-los tranquils i viure la vida tal com és sense que ells siguin els que realment comanden els esdeveniments, substituint-los per pensaments.
Ara ja sabem que el nostre cervell sempre, absolutament sempre, ens farà una proposta de com viure allò que ens passa, però també sabem que allò que ens passa i el que pensem no tenen res a veure si no ho associem.
