Joan Roma i Cunill
L’ increment de població a Catalunya, juntament amb el creixement de les grans ciutats, produeix la necessitat de fugir, per unes hores o uns dies, cap a les zones rurals.
Si abans molts gaudíem d’una escapada cap a alguna gran ciutat, cada vegada són menys els que ho duen a terme. Massa gent, en massa poc espai.
És comprensible, doncs, les onades de gent a la recerca d’uns espais solitaris, encara que només sigui per unes hores. El problema és que aquesta presència causa grans desequilibris en el medi natural, de manera que, agradi o no, s’hauran d’imposar restriccions per a preservar-lo. Posaré alguns exemples que valen tant per a la comarca del Berguedà com per a qualsevol altra del seu entorn.
Estem en ple estiu i algunes colles busquen un espai on poder-se refrescar i alhora celebrar qualsevol esdeveniment: aniversari, sant, commemoració, etc. Algú ha estat en una riera determinada on hi havia algun gorg que pot servir de piscina. Molt bé, doncs quedem per WhatsApp per passar-hi el dia. Això mateix ha pensat algun altre grup, de manera que en un petit gorg d’una riera qualsevol (Merlès, Margançol, Salada..,) es troben 30, 40, 50 persones, acompanyades de 2, 3 i 5 gossos. El resultat és caòtic i catastròfic, per a la flora i fauna de l’entorn. No parlem d’un dia, parlem de 20, 30, 40 dies al llarg de l’estiu. Ja no dic res del volum de deixalles que alguns grups, especialment inadequats, poden deixar per tot arreu.
Després de l’estiu ve la tardor, amb la seva campanya de bolets. Els propietaris de boscos i pagesos ja tremolen si la temporada és bona. Noves onades de gent cercaran per tots els mitjans d’arribar als llocs més amagats, confiant a omplir bosses, capses, cistells… amb tota mena de bolets. Aquestes onades són especialment temudes pels pagesos i ramaders, perquè solen trencar els “vailets” que tanquen les propietats, on pasturen vaques i cavalls, amb perill que passin cap a altres propietats o suposin un perill per a la circulació a carreteres properes.
I acabada aquesta campanya, en pot començar una altra, a la recerca de material per a Nadal i Reis. En aquest cas, perilla el “llentiscle”, pins i avets i, lògicament, el boix grèvol. Nova preocupació per aquesta invasió que pot tornar a suposar trencament de vailets i aparcament en passos de bestiar i camins ramaders.
Amb la primavera ja torna la necessitat de sortir i esbargir-se. En fi, que quan érem pocs, aquestes onades eren petites, però com més creix el país i les seves ciutats, més intenses són les ocupacions i actuacions sobre el món rural. Queda clar que el medi natural no pot fer front a tantes massificacions, i caldrà establir limitacions clares i contundents. Un primer pas ha de venir de la mà de les mateixes ciutats, on hi ha d’haver amplis espais d’oci i natura que permetin gaudir-ne, sense haver de marxar a fora. Un segon pas implica establir espais protegits, tancats a la circulació, amb limitacions d’assistència. I un tercer pas obligarà a prohibir el bany en determinats llocs, com a via per salvar la flora i fauna. No fer-ho serà perjudicial per a tots, perquè tot té un límit, i en alguns casos i llocs s’ha sobrepassat de llarg.