Joan Roma i Cunill
Suposo no s’han de donar grans explicacions després de veure les imatges d’arribada i amuntegament de milers de menors arribats en les més precàries condicions al territori més proper a Àfrica: les Illes Canàries.
També hi podem afegir Ceuta i Melilla. Les situacions més extremes d’un bon nombre de països africans motiven l’expulsió de milers, desenes de milers de persones, simplement per salvar la vida i buscar un lloc on poder començar de nou. Ja no és només la sequera i tot el que porta el canvi climàtic, és que en una desena de països hi ha guerres internes que amaguem com “conflictes polítics”.
La barreja de manca d’aliments bàsics, juntament amb la inseguretat general, es tradueix en migracions constants cap on creuen poder trobar ajuda i mitjans de vida. Les procedències són diverses, però ara mateix països com Senegal, Mali, Burkina Faso, Congo o Somàlia veuen marxar constants onades en les més precàries condicions. Molts d’ells/elles faran trajectes que duraran mesos, i els que arribin ho faran després de penalitats múltiples.
Si això és així, els qui vivim a la UE hem d’actuar en conseqüència. I això vol dir fer tot el possible per ajudar des d’aquí que allà millorin les condicions de vida. Hi ha múltiples accions i actuacions del Govern central, sí, però també de multitud d’ONG que obtenen resultats admirables. En conec alguna i jo mateix participo en una que actua en una regió del Senegal. Però d’exemples en tenim arreu del país. Des d’aquí animo els lectors que les ajudin perquè els resultats permeten canviar substancialment el present i futur per evitar hagin de marxar sense cap garantia de poder arribar.
Però els que arriben han de trobar ajuda i condicions per tenir una vida digna d’aquest món. Sento vergonya davant el resultat de la passada reunió a Tenerife del dia 10 en què després de 5 hores de reunió s’acordà un repartiment mínim esquifit de 400 dels 6.000 acollits a les illes. Vergonyós. I vam veure una abstenció per part del representant del Govern català en la persona del conseller en funcions, Carles Campuzano. Finalment, tot i l’abstenció, n’acollirem 31. Però a les illes quedaran el 90% dels arribats.
Més greu encara la penosa portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que ha anunciat que si la llei de migració es porta al Congrés, hi votaran en contra, per considerar que Catalunya ha de tenir un tractament “singular” en aquest tema. És a dir, davant el drama, aquest partit se situa de perfil i copia posicionaments de la dreta més dura, molt a tocar de l’extrema dreta. I és que vull aclarir un tema essencial. El Govern central proveeix econòmicament a tots els governs autonòmics en funció dels menors acollits. Que ningú ara vulgui posar com a excusa que no es poden fer càrrec d’unes obligacions que han de pagar del seu pressupost perquè això és mentida.
Encara més, tant a Catalunya com a altres territoris, els acolliments són derivats cap a la Creu Roja o cap a altres entitats especialitzades en aquesta tasca. No hi ha excusa i és d’una vergonya infinita veure com es fa la pitjor de les polítiques, posant entrebancs i excuses inacceptables a accions de solidaritat que haurien de sortir abans de ser plantejades i exigides. Penós.
