Xavier Roca, director de l’ESEIAAT de la UPC
Sovint els finals de curs són sinònim de satisfacció. Per diverses raons. Arriba el merescut descans i tenim a tocar unes setmanes en les quals podem desconnectar i recarregar les bateries.
Igualment, ens sentim raonablement orgullosos per la feina feta, sense deixar de banda l’obligatòria autocrítica i amb el marge de millora com a compromís del curs següent. I, finalment, som feliços en veure cares noves aparèixer als passadissos per fer la seva primera matrícula, amb la primera il·lusió universitària i els nervis brillant als ulls.
A l’ESEIAAT de la UPC fa cinc anys que, a més de totes aquestes causes, vivim cada juliol amb un goig molt particular. I és que des del 2019, any rere any, la nostra escola s’està consolidant com un centre de formació superior al capdavant de la formació en Enginyeria a Catalunya. Les dades de preinscripció i les notes de tall de tots deu graus oficials que impartim han tingut una clara (i en alguns casos molt pronunciada) evolució ascendent de manera continuada. Ens hem convertit en una de les escoles més sol·licitades en l’àmbit de la tecnologia. A més, som capaços d’atreure els millors estudiants catalans, els més brillants. Tenim dues notes de tall entre les 10 primeres de Catalunya, la primera en enginyeries. I tot formant part d’un campus territorial, amb el hàndicap que suposa no estar ubicats a la capital del país.
El dia que es van fer públiques aquestes dades, una persona amb molta responsabilitat a la UPC em va trucar per felicitar-me i em va preguntar, “com t’ho fas?”. Li vaig agrair sincerament la felicitació i a continuació li vaig respondre que la pregunta s’hauria de plantejar en segona persona del plural. “Per què tinc un equip implicat i compromès”. I aquesta resposta, molt lluny de ser una resposta buida, en el nostre cas és una realitat que es pot contrastar cada dia durant tot el curs.
Podria haver respost amb qüestions més tècniques, acadèmiques o polítiques, totes elles ben certes, com ara que la decisió de crear la gran escola d’enginyeria de Catalunya a Terrassa amb la fusió de dues històriques va ser clau; o que la nostra diversitat d’àrees de coneixement és un gran valor; o que la incorporació fa vint anys de l’àmbit aeroespacial va ser fonamental; o que hem estat capaços d’oferir unes instal·lacions envejables, amb prop de 200 laboratoris, molts d’ells amb equipaments punters; o que impulsem projectes d’enginyeria reals perquè els nostres estudiants es formin en enginyeria fent enginyeria (amb gairebé 400 estudiants participant d’aquests projectes); o que tenim el teixit empresarial més dens i potent del país al costat i fent-nos costat, o que la ciutat i el seu Ajuntament sempre aposta per nosaltres…
Tot i que aquests són motius inequívocs que han ajudat amb el seu valor indiscutible el nostre posicionament de referència, hi ha una cosa intangible, però molt més important, com són les persones, la seva actitud, talent i professionalitat. Perquè sense la preparació, la motivació i la qualitat humana i tècnica d’un equip docent de primer nivell, ja pots fer mans i mànigues amb els pressupostos o prendre les decisions més audaces i imaginatives, que si la missió principal no s’assoleix amb excel·lència, els estudiants no ens triarien en primera opció per formar-se en enginyeria. De la mateixa manera, sense l’esforç del nostre estudiantat, la passió per aprendre, el seu sentit de la responsabilitat i el seu talent, el nostre prestigi de marca de ben poc valdria. I sense la professionalitat tècnica del Personal Tècnic de Gestió, Administració i Serveis i la seva capacitat per engrescar-se en els projectes que impulsem no podríem funcionar, o si més no, no funcionaríem tan bé.
En aquest sentit, al fil de la pregunta que em van fer, em ve de gust, tot just ara, explicar que al llarg del curs hem organitzat 24 Jornades de Portes Obertes amb gairebé 2.000 futurs estudiants participant. Que hem elaborat i difós als mitjans de comunicació i a través dels nostres canals com la web o xarxes socials una notícia d’impacte setmanal, com a mínim. Que els nostres perfils a les xarxes socials són els més actius i els que més seguidors tenen de tota la nostra universitat, al top 5 entre totes les escoles i facultats catalanes. Que organitzem un fòrum universitari d’empreses dels més importants de Catalunya. Que el nostre professorat ha escrit i publicat més de vint articles d’opinió als mitjans de comunicació aquest curs. Que som pioners a explorar experiències col·laboratives amb “youtubers” i aconseguim un gran impacte en el nostre públic objectiu i en la societat en general. Que tenim la pàgina web més activa i dinàmica de tota la UPC. Que el nostre acte de graduació és un dels esdeveniments universitaris més multitudinari de Catalunya. Que la nostra borsa de treball és capaç de gestionar prop de mig milió d’hores en pràctiques a empreses (al voltant de 1.400 pràctiques en empresa remunerades per any). Que tenim més de 300 convenis de mobilitat internacional amb universitats punteres d’arreu del món. Que tenim gairebé 500 alumnes en mobilitat per any. Que organitzem, planifiquem i executem campanyes institucionals de posicionament molt ben perfilades. Que treballem proactivament les Relacions Públiques. En definitiva, que no hi ha més secret que el treball constant, la voluntat de complir objectius seguint una estratègia. I sort, molta sort, sí; la sort de comptar amb un col·lectiu humà amb què és extraordinàriament difícil no fer les coses bé, o com a mínim, tenir la certesa que a l’ESEIAAT de la UPC imaginar és fer.
