Salvador Cardús i Ros
La lectura de premsa –aquí, em referiré al Diari de Terrassa– pot ser, més enllà de la informació que proporciona, una font entre divertida i crítica de reaccions i ocurrències immediates, més que no pas de reflexions profundes.
En poso uns casos, per si ajuden a passar la calor d’aquest cap de setmana.
A l’atzar, trio l’exemplar del Diari de Terrassa d’aquest darrer dimecres 10 de juliol. El titular a primera pàgina diu “La meitat dels egarencs es mouen a peu i en patinet”. I penso que, amb una mica d’humor, caldria afegir-hi: “I amb gos”. L’enquesta font de la informació probablement no ho recull, tot i que potser seria recomanable afegir-ho en una propera ocasió. I és que, em pregunto, dels 920.112 desplaçaments diaris dels terrassencs, quatre per barba, quants són per portar a passejar el gos?
Més endavant, a la pàgina quatre, tenim la –d’entrada– bona notícia de la licitació de la reforma de la connexió entre la B-40, inaugurada fa tot just cinc mesos, amb l’A-2. Total, 32,2 milions. Dic que ho és d’“entrada”, perquè ja és gros que després de tants anys d’obres, s’hagi hagut d’esperar a la seva obertura per refer-ne la connexió amb l’A-2. És a dir, a més d’afegir els inconvenients que comportarà, haver-hi d’invertir –nosaltres, els ciutadans, s’entén– trenta-dos milions de més. Des de quan se sabia que caldria refer aquesta connexió? Qui va mal calcular el primer projecte?
També m’apunto que he de seguir amb atenció aquest procés anunciat per fer que Terrassa sigui una marca. Es veu que això ha de servir –com l’anunci aquell de les compreses– per fer atractiva la ciutat als de dins i als de fora, fer política urbanística, definir estratègies ambientals, retenir talent, cohesionar la ciutat, incrementar l’autoestima, promoure econòmicament la ciutat amb una “percepció” que representarà el 26% dels ingressos de la ciutat i, en definitiva, per “singularitzar-nos”, per si no n’estem prou. La informació esmenta qui són els responsables municipals d’aquesta ganga que només costarà 20.661,15 euros. Però no diu qui és el venedor de la moto.
Ara bé, la notícia del dia és la de l’anunci de la instal·lació d’un “tobogan sintètic” per Nadal a la plaça Nova. D’alguna manera s’ha de començar a notar el treball de l’expert contractat per preparar la celebració del Nadal, més enllà d’anunciar que ja s’ha decidit que l’enllumenat d’enguany s’enfilarà fins als 445.062 euros. Això de “tobogan sintètic” –que deu voler dir de fibra de vidre– està bé, però també serà sostenible i inclusiu? Més que la bescantada pista de gel? Ja se sap que avui dia tot ha de ser sostenible i inclusiu…
Es tracta, diuen, de “dissenyar un Nadal emblemàtic”. Sí: “emblemàtic” és just l’altra paraula que trobava a faltar. I jo que em pensava que les festes de Nadal ja ho eren per si mateixes, d’emblemàtiques, amb tot allò de les nadales, els avets, el Pare Nadal i els Reis, els pessebres! Per tant, confesso que en aquest cas no acabo d’entendre què es vol dir en aquest cas per “emblemàtic”. Per exemple, sabem que les xemeneies industrials que fan de Terrassa “la ciutat de les xemeneies”, o “la ciutat del fum” (segons l’amic Villatoro), són un emblema, un símbol. És que ara Terrassa serà també coneguda com una “ciutat del Nadal”, això sí, “genuïna i singular”? Buscant al diccionari per aclarir-me he vist que existeix la figura de l’“emblematòleg”. Deu ser el càrrec i l’expertesa que ostenta el nou tècnic municipal.
