Existeix un nou mantra social que diu que a l’estiu hem de “desconnectar”. I jo em pregunto si les nostres vides són tan merdoses que el màxim objectiu del mes de vacances és oblidar-nos del nostre dia a dia.
Avui, cap a les set de la tarda, tancaré l’ordinador i estaré de vacances. I si fes cas del nou imperatiu social de moda, hauria d’estar desitjant “desconnectar”.
I em pregunto: desconnectar de la meva vida? Llavors és una merda? La majoria de les persones replicaran que, en bona part, es desconnecta de la feina. I, certament, el capitalisme ens colla. Que no tothom té feines amb bones condicions laborals (ni té garantits uns mínims materials de vida). Però més que reivindicar el dret a la improductivitat durant l’agost, potser el que ens cal és permetre’ns-ho qualsevol dia de l’any. I respirar.
Potser el que toca és fer trinxeres de bona vida a la rutina. Perquè, si no, sempre estarem esperant que arribi l’agost, per fer vacances. O un pont, de tant en tant. O filant més prim: que arribi el cap de setmana, com si la vida de dilluns o a dijous fos una merda. No vagi per dit: no odies els dilluns, odies el capitalisme.
No és pas cap novetat al debat: Paul Lafargue va titular un assaig directament com “El dret a la peresa”. Era el segle XIX. Segle i mig més tard, seguim a la roda de la societat del rendiment.
D’aquí que hi hagi qui està reivindicant ser improductiu. “Modos de vida lentos e indolentes, que en su parsimonia, constituyan la más contundente resistencia a la operatividad.”, explicava Juan Evaristo Valls Boix en el seu assaig “Metafísica de la pereza”.
Decréixer. “El poder de la deserció és desocupar els llocs assignats”, afegia. Però no pas fer-ho a l’agost, de forma extraordinària. Sinó com a brúixola que ens guiï els passos.
Potser heu sentit que no voleu respondre quan pregunten per si hi sou. Perquè estem pendents les 24 hores del dia. De les pantalles. Sabeu quina desconnexió és la que defenso? La desconnexió digital. Com ara no haver de llegir i respondre “whatsapps” laborals fora-d’hores, ja que l’espai de treball ha de tornar a estar limitat en temps i espai (i no pas que sigui un continu de 24 hores del ciberespai).
Voleu “desconnectar” aquestes vacances? No les retransmeteu per Instagram. Curiosos fenòmens de la vida moderna, que han ampliat la distància entre cadascun de nosaltres.
Encara més: voleu dir que esteu molt connectats durant la rutina d’entre setmana? Camino per Terrassa i esdevinc protagonista de “Sin noticias de Gurb”. 10.13 hores, estic a punt de xocar amb un senyor que camina mirant el mòbil. 10.27 hores. Estic a punt de ser envestit per una dona que va parlant pel mòbil. 10.33 hores. 10.54 hores. Em miren malament a la cua del bar perquè saludo el cambrer. 11.12. Quasi m’atropella un 4×4 mentre tornava cap a casa per un carrer semi de vianants.
Marina Garcés ho va teoritzar a la seva tesi doctoral. Alcem murs, aparentment per protegir-nos. I esdevenen els nostres murs, autoimposats. I llavors som els nostres propis carcellers. Carcellers de la vida possible.
L’individualisme a la vida urbana. Una insatisfacció perpètua, si ens prenem l’alegria com a imperatiu social. I esperem les vacances d’agost. Ja sabeu, per desconnectar. I llegir tots aquells llibres que se’ns amunteguen a la tauleta de nit.
Doncs, mira, no: el que és més probable és que si no tens l’hàbit de llegir durant l’any, tampoc ho faràs per vacances.
Estadísticament demostrat.
O esperar l’arribada de les vacances per així poder tenir converses intranscendents, mentre prenem un mojito a una guingueta de platja. Res de parlar de temes seriosos! Per desconnectar.
Així que més que desconnectar per vacances, jo proposo connectar durant la resta de l’any. Lluitar per tenir dies laborals bonics, parsimoniosos, observadors i autocentrats en què portis a imprimir en paper les fotos amb els teus amics en comptes de penjar-les a Instagram.
