Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Va l’educació contra la llibertat humana? No fa gaires anys hi havia propostes pedagògiques que defensaven la necessitat de deixar a la total llibertat dels infants i adolescents les decisions sobre la seva educació.
Segurament, en l’actualitat, ja no es planteja aquest tema amb tanta radicalitat, però això ens planteja la importància de l’educació.
Durant aquesta setmana ha tingut lloc la peregrinació d’estiu dels mestres i professors de les escoles de la diòcesi que organitza cada any la Fundació Escola i Vida. És una tradició que a poc a poc es va consolidant. Un centenar d’educadors hi han participat. I des dels inicis hem volgut parlar de peregrinació, no pas de viatge de fi de curs, perquè la vida i l’educació són un camí.
Sovint s’acostuma a afirmar que l’educació és com una obra d’art en la qual s’ajuda l’alumne a créixer i madurar en la seva personalitat, traient el bo i millor que hi ha en ell, polint les imperfeccions. Però això suposa un llarg camí, un pelegrinatge compartit entre l’educador i el que rep l’educació.
El papa Francesc, el 10 de gener del 2023, va afirmar que “l’educació és un acte d’amor que il·lumina el camí perquè puguem recuperar el sentit de la fraternitat per no deixar de banda els més vulnerables. L’educador esdevé un testimoni que no imparteix els seus coneixements intel·lectuals, sinó les seves conviccions, el seu compromís de vida”. I per fer-ho demana que sàpiga utilitzar els tres llenguatges de què disposa: el del cap, el del cor i el de les mans, degudament harmonitzats.
Francesc parla, en aquestes paraules, d’il·luminar el camí de la formació des d’un compromís personal de vida. Fa referència a un camí d’aprenentatge i de formació que ens recorda també l’ideari de les escoles de la diòcesi inspirat en l’humanisme cristià. En aquest pelegrinatge, que pot durar tota l’etapa formativa i que, de fet, no s’acaba mai, els alumnes se senten acompanyats i guiats pels seus educadors. Els primers i principals són els pares, perquè és en el si de la família on ens forgem com a persones, on descobrim la vivència de la fe, on aprenem les primeres virtuts i valors a través dels exemples que rebem. I juntament amb els pares, els centres educatius, amb tot el seu personal, els mestres i professors i el personal no docent, a través de la seva capacitació i de la vivència de les seves conviccions i compromisos.
Des de la diòcesi, sempre s’ha fet una clara aposta per un model educatiu basat en la concepció cristiana de l’ésser humà i en el seu model: Jesucrist i el seu missatge. Ell és el centre del que ha de ser la formació a les nostres escoles, a través de la seva paraula que trobem en l’evangeli i que l’Església ens transmet. Amb una mirada oberta a la realitat del món, un món mancat d’esperança, d’alegria, de confiança; amb una mirada atenta als més necessitats i vulnerables, atenta a l’acompanyament de la vida de les persones, amb implicació en la vida social, conscients que és la fe en Déu la que ha d’il·luminar-ho tot i dona sentit a la vida.
A tots els educadors de la diòcesi, el meu agraïment com a bisbe per la vostra dedicació i entrega, pel temps i la paciència esmerçats, per les hores dedicades a aquesta missió, per l’estimació i interès que poseu en cada activitat. Us desitjo que gaudiu d’un merescut descans.
