Joan Roma i Cunill
Ens trobem en un país en què al Govern de torn, li ha costat poc, declarar protegit un espai, simplement perquè li ha encomanat la feina a un o a diversos ajuntaments, sota el principi tan català de “ja us ho fareu”.
Si a tot plegat s’hi afegeix poc respecte i poca conscienciació per part d’un ampli sector de la població, tothom entendrà que tenim un greu problema plantejat de molt difícil o impossible solució. Podria posar els noms d’un bon nombre d’espais protegits, alguns mundialment famosos, altres menys coneguts, però no per això menys importants. Em limitaré a exposar les accions i actuacions del que tinc més a prop i el que m’ha comportat més maldecaps, en els meus anys d’alcalde i diputat, i que ara té el meu successor, de manera conjunta amb els altres alcaldes del territori.
Parlo de la Riera de Merlès, una riera que neix a les faldes dels Rasos de Tubau a St. Jaume de Frontanyà (Berguedà), continua avall travessant Les Llosses (Ripollès), segueix per Borredà, La Quar, Lluçà (Lluçanès), Santa Maria de Merlès, Puig-reig i acaba a Gaià ( Bages) on s’uneix al riu Llobregat. En resum, vuit termes municipals, quatre comarques, i prop de trenta quilòmetres de llargada. Al Govern se li va ocórrer, trenta anys enrere, declarar zona protegida (PEIN), només un tram de vuit quilòmetres (Les Llosses – Borredà) amb arguments poc convincents que ara obliga els ajuntaments de tot el tram, a fer tota mena d’equilibris per a complir la seva missió. I la missió és enormement complicada en un país amb una conscienciació creixent, però encara molt insuficient. El Govern, no dona ni les eines, ni el personal, ni el finançament per dur a terme aquesta protecció.
I, cada any per aquestes dates, comença la conflictivitat entre uns que hi volen anar a passejar, banyar-se i passar el dia, i uns altres (ajuntaments) que han de limitar al màxim l’afluència per a no destorbar la fauna i flora que conté aquest curs fluvial, i les seves lleres. S’ha de contractar personal per informar, i a la vista de la necessitat d’accions més contundents, aprovar ordenança que permeti sancionar els comportaments inadequats. Són uns milers d’euros a cada ajuntament, tots ells molt petits, que no haurien de ser els encarregats d’aquesta feina, sinó el mateix Govern.
Aquesta, és una mostra més, de la necessitat de comptar amb un nou Govern que entomi els problemes i aporti solucions, proporcionals a les responsabilitats. Si, a iniciativa del Govern, es decideix protegir un espai, ha de ser el Govern el que posi els mitjans, per a fer complir la seva llei. No és seriós ni de rebut que decideixi la protecció i encarregui a uns altres, dur-la a terme, sense ajudes per a fer-ho possible. La justificació la podem compartir, per no destorbar la fauna, i no espatllar la natura, però sense personal ni mitjans, els ajuntaments han d’anar a pidolar a la Diputació de Barcelona, i a altres institucions per veure si els concedeixen algun ajut, que sempre és molt insuficient. Toca aleshores pagar, amb fons propis, una protecció que el Govern ha decidit que és pel bé de tot el país. Es justa aquesta manera de fer i governar? Doncs, com aquest, podria posar un centenar més d’exemples que demostren la necessitat d’un canvi de Govern i sobretot de governar.
