Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Com ja sabeu, la nostra diòcesi compleix vint anys de la seva creació. Va ser el papa sant Joan Pau II que el 15 de juny del 2004 erigia la diòcesi de Terrassa. Durant aquests anys han estat moltes les ocasions en les quals uns i altres hem pogut compartir moments de gràcia, fe, joia i també dificultats.
Aquest aniversari ens planteja la necessitat de dues actituds molt importants com a cristians. Una és la de l’agraïment a Déu per tants dons rebuts que ens han ajudat a caminar i a créixer, l’altra és mirar endavant amb esperança. Contemplar el passat viscut ens il·lumina el present i també el futur, i ens fa veure aquest futur amb esperança.
Si pensem en la nostra experiència humana, amb visió de fe, veient el que hem viscut a la vida, constatem que segurament hem hagut d’afrontar moments difícils, problemes, desil·lusions. Però descobrim que el Senyor no ens ha deixat mai, que ell ha estat sempre amb nosaltres malgrat que nosaltres no sempre li hem estat fidels. Això va passar amb el poble d’Israel i això és el que passa també a la vida de l’Església, tant la universal com la de la nostra jove i petita diòcesi de Terrassa.
De dificultats n’hi ha sempre a la vida, el combat és sempre present, però no lluitem sols, no estem mai sols. Ell sempre ens acompanya, i aquest és el fonament de la nostra esperança: “Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt. 28, 20). Aquesta és la nostra força per al camí que tenim davant, i és molt important recordar i tenir present que el Senyor ha estat sempre en el nostre camí. Vivim en un món desesperançat, perquè si no hi ha fe tampoc pot haver-hi esperança. Vivim aferrats a les nostres satisfaccions materials. Sigui els diners, el benestar, l’èxit o altres ídols els que sembla que ens donaran la felicitat.
La falta de fe a la nostra societat, la crisi antropològica en la qual el món es troba submergit, la secularització, el materialisme, la cultura dominant de l’individualisme, les crisis que es presenten a la mateixa Església i tot el que hi vulguem afegir no és res en comparació amb el poder i la força de l’Esperit Sant present en nosaltres. “Qui ens separarà de l’amor de Crist? –diu sant Pau– la tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta?… Però de tot això en sortim vencedors gràcies a aquell que ens estima…” (Rm. 8, 31-38).
Agraïment, sobretot, a Déu, que ha pensat en nosaltres abans de la creació i ha volgut convidar-nos a formar part de la seva família i ens manté units en Crist. Es tracta, també, de mirar endavant i descobrir amb la llum de la fe que la mà misericordiosa del Senyor està present a l’Església i a les nostres vides, i per això afrontem el futur amb esperança. La transmissió de l’Evangeli és la gran missió de l’Església, de tot cristià, i la situació del món ens demana urgentment fer present el seu amor amb la nostra vida, a ser portadors d’esperança. Maria, la Mare de Déu de la Salut, proclamada patrona de la nostra diòcesi, ens guia i acompanya en aquesta missió, ella és mare de família, mare de la família diocesana, mare de l’Església.
