Salvador Cardús i Ros
Tinc el convenciment –que no l’evidència– que el malestar per la nova taxa de residus comarcal és resultat –a part de la mandra que fa haver de pagar més impostos– d’una informació confusa. Confusa, però no innocent.
Els ajuntaments han carregat el mort d’una pujada encoberta d’impostos a una directiva de la Unió Europea i, per dissimular, l’han endossat al Consell Comarcal.
De fet, el que diu la directiva europea és que el cost de la recollida, transport i tractament dels residus han d’anar a càrrec del contribuent. I ara, la taxa específica de residus només en cobria el 61,5%, amb un dèficit de 7,7 milions anuals dels 20 milions totals del cost. Així, que la taxa pels residus s’ajusti a la realitat per fer-nos conscients del seu cost real, no em sembla gens malament Sobretot, si aquesta taxa –com és el cas– varia en funció de si es fa millor o pitjor la recollida selectiva.
Però és obvi que el fet que la taxa fins ara no arribés al 100 per 100 del cost total no vol dir que no paguéssim tot el servei, és clar. La resta, aquests 7,7 milions, els havien de posar els pressupostos ordinaris. És a dir, ja els pagàvem. Per tant, que ara es faci transparent al ciutadà el cost del servei és positiu i pot ajudar a fer prendre consciència de la necessitat de reduir residus prenent bones decisions de compra i de deixar-los on toca per no sobrecarregar el servei de neteja i mantenir la ciutat una mica més endreçada. Una altra cosa, però, és que, amb l’excusa de la transparència, l’Ajuntament s’estalviï, pel cap baix, els 7,7 milions dels impostos que ja pagàvem fins ara.
La confusió, doncs, neix del fet d’emmascarar –amb mala intenció o no– l’estalvi en els pressupostos municipals. A més, enmig de tot el batibull de xifres, el cost de la recollida d’escombraries també creix de manera considerable. Pel que llegeixo, un 3,5% a la part de la taxa cobrada per l’Ajuntament. I, en total, per cada 100 euros pagats a l’Ajuntament, 56 euros més pagats al Consell Comarcal. Però ho repeteixo: si és el que realment costa, i si la gestió –cal suposar-ho– és l’adequada, res a dir: és el que s’ha de pagar. Ara bé, si l’Ajuntament s’estalvia la part que ara paguem a través del Consell Comarcal, què en farà d’aquests gairebé 8 milions?
En definitiva, el que crea confusió és que s’hagi derivat al Consell Comarcal –d’això de les comarques, no crec que la directiva europea en digui res– el que ja pagàvem, però sense que ens ho hagin restat dels pressupostos municipals. Per tant, crea confusió que s’hagi emmascarat un increment d’impostos municipals molt per sobre del que està declarat. I el que s’hauria d’explicar és per què el cost total de la taxa de recollida de residus s’ha de dividir entre dos organismes –tres, afegint qui gestiona el cobrament–, i que s’hagi fet sense explicar quina és la competència concreta de cada institució.
En aquest sentit, protestar pel fet de pagar el cost real de la gestió dels residus és absurd. En canvi, el que cal és demanar explicacions per l’increment real de la càrrega impositiva municipal, i sobretot per haver-ho dissimulat. I, encara més de fons, crec que el govern municipal ha de fer una reflexió seriosa de quina informació dona i de com la fa arribar al ciutadà. Per sort, alguns llegim el Diari de Terrassa i estem ben informats. No pas per la informació que ens hagi fet arribar l’Ajuntament.
