Ignasi Martínez
Fa pocs dies vam rebre a casa una carta del Consell Comarcal del Vallès Occidental en què s’informava d’una nova taxa de residus. A dins el sobre hi havia dos documents: un full amb informació i un altre amb la factura a pagar.
La nova taxa suposa un increment del 60% respecte a la taxa municipal de residus que ja es paga anualment. Sorprès per aquest important augment, vaig llegir el document amb informació relativa al nou impost.
La informació que hi sortia era concisa: les normatives europea i estatal marquen uns objectius de reciclatge exigents per als pròxims anys i obliguen que els costos de la gestió dels residus els pagui la persona o empresa que rep el servei.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2022, el volum de residus generat per habitant i dia era d’1,39 kg.
A una comarca com la nostra, amb gairebé un milió d’habitants, la quantitat de brossa que es genera anualent és molt gran i, per tant, cal fer-ne una bona gestió. Tanmateix, en rebre aquesta nova taxa, em qüestiono tres coses.
La primera, si augmentar, d’un any per l’altre, un 60% el cost de la gestió dels residus mereix una informació més detallada que dues frases. Ara que es reivindica tant la transparència en la gestió política, penso que en aquests casos caldria ser-ho molt més.
La segona, si més enllà de promoure el reciclatge des de l’administració es podrien promoure campanyes, accions i lleis per generar menys residus. És impossible sortir d’un supermercat sense comprar plàstic. Ben segur que el millor reciclatge és reduir al màxim la generació de deixalles.
I, finalment, la tercera, si aquesta manera d’actuar ajuda a fer que els ciutadans prenguin consciència en la cura pel medi ambient o més aviat tot el contrari.
Penso que accions com aquestes eixamplen la sensació de desconnexió entre els nostres governants i la realitat dels ciutadans.
Només cal veure la participació i els resultats de les eleccions de diumenge passat.
