Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Alguna vegada hem sentit parlar de l’església particular? És que no és universal l’Església? Quin sentit té parlar de diòcesi en el context d’un món globalitzat? Per què no hi ha una única diòcesi al món, amb un únic bisbe, un únic seminari, tot unificat?
Però si existeixen les diòcesis, vol dir que són com delegacions? Com si fossin franquícies d’una església universal?
Però la realitat és que l’Església no és una empresa multinacional. Des del principi, els apòstols foren enviats per Jesús a predicar. Constituïren comunitats a les ciutats i deixaren uns successors seus, els bisbes amb els preveres, els diaques i una porció del poble de Déu. I això és el que és una diòcesi. En resum, el que en diem també una església local o particular.
La diòcesi és presència plena de l’Església en un territori concret, en el nostre cas, el Vallès Oriental i l’Occidental, pràcticament sencers, amb un successor dels apòstols, com dèiem, al capdavant, el bisbe. Amb els preveres que col·laboren en el seu ministeri i assistit per un grup de diaques, amb els religiosos i amb els laics. D’altra banda, com que el bisbe no pot ser a tot arreu alhora, la parròquia és la presència de l’Església, més propera, a cada barri, poble o ciutat, amb un rector, enviat pel bisbe, que col·labora estretament amb ell i amb tota la comunitat parroquial que fa present l’Església en aquell lloc. La suma de totes les esglésies locals, és a dir, les diòcesis, formem l’Església universal, present a tot el món i que té com a cap visible el successor de l’apòstol sant Pere, el bisbe de Roma, el papa Francesc.
Dissabte que ve, 15 de juny, la nostra diòcesi celebra vint anys d’existència i ho celebrarem amb una missa solemne a la Catedral, a les 11 del matí, per donar gràcies a Déu per aquests anys de vida diocesana. La diòcesi va ser erigida pel papa Sant Joan Pau II el 15 de juny del 2004. Recordo bé aquell dia perquè un servidor era secretari general i Canceller de l’Arquebisbat de Barcelona, quan em va tocar llegir públicament el comunicat de la creació de les noves diòcesis, al costat del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, aleshores, Ricard Maria Carles.
La celebració del pròxim 15 de juny ens ha de servir sobretot per donar gràcies a Déu per tots els dons rebuts durant aquests temps: els anys que hem viscut com a família diocesana, per les parròquies, les escoles, la vida consagrada, els preveres i els diaques, el seminari, les delegacions, les diverses institucions eclesials… Tot aquest conjunt és expressió de la vida de l’Església.
I ha de ser ocasió també d’aprofundir en el sentit de pertinença a l’església particular i universal, que som Església de Jesucrist i demanar la força de l’Esperit Sant per continuar evangelitzant enmig del nostre món vivint en comunió fraterna, sent portadors d’esperança en el context d’un món complex i moltes vegades desesperançat.
Dissabte vinent serà, doncs, un dia festiu per a tots i per sentir-nos més units al successor de sant Pere, el papa Francesc, i al vostre bisbe. Us convido a participar, si és possible, en la celebració de l’eucaristia presencialment, o bé unint-vos-hi a través d’altres mitjans com el nostre canal de YouTube. També us animo a pregar per aquest moment de la diòcesi, que va creixent i es va consolidant, sempre mirant endavant i amb un record agraït del passat.
